Red de Bibliotecas Virtuales de Ciencias Sociales en
América Latina y el Caribe

logo CLACSO

Por favor, use este identificador para citar o enlazar este ítem: https://biblioteca-repositorio.clacso.edu.ar/handle/CLACSO/220863
Título : Towards a sociology of emergency. Epidemics, biorisks, and the society of the Coronavirus
Cap a una sociologia d’emergència. Epidèmies, bioriscos i la societat del coronavirus
Hacia una sociología de emergencia. Epidemias, biorriesgos y la sociedad del coronavirus
Palabras clave : risc;emergència;imaginaris;futur;covid-19;pandèmia;risk;emergency;imaginaries;future;COVID-19;pandemic;riesgo;emergencia;imaginarios;futuro;COVID-19;pandemia
Editorial : Universitat Oberta de Catalunya
Universidad de Antioquia (Colombia)
Descripción : Over the last decade, the social agenda has been shaped by a continuous chain of potentially forthcoming future emergencies. Imagined, projected, and expected emergencies and crises have affected political and scientific agendas and redefined the pre-planning for risks at a local, national, and global level. Whilst most of these emergencies took place largely on an imaginary stage and never materialised – at least not with significant effects on global society – the COVID-19 pandemic finally made real the imaginary that had been expected and projected for over a decade. This article claims that within the context of an emergency in the making and the consequent social, economic, political, and material crises, sociology and social analysis need to assume new responsibilities by providing answers and perspective to those social developments that are direct and indirect results of the social and material conditions of a society of emergency. In a world in which the reality of emergencies has started to outrun the prevention of risks, a sociology of emergency is not only a useful but a necessary step in the development of social theory. We suggest that a redefinition of some of those concepts and ideas that marked the sociological agenda of risk society becomes unavoidable. We argue also that reconnection with those issues that had been discarded from the conceptual framework of a society of risk has become absolutely necessary.
Durant l’última dècada, l'agenda social ha estat modelada per tota una sèrie de possibles emergències futures. Les emergències i crisis imaginades, projectades i previstes han afectat les agendes polítiques i científiques i han redefinit la planificació prèvia de riscos a escala local, nacional i global. Encara que la majoria d’aquestes emergències van tenir lloc sobretot en un escenari imaginari i no es van materialitzar mai, almenys no amb efectes significatius en la societat global, la pandèmia de la covid-19 finalment va fer realitat la ficció que s’havia configurat i projectat durant més d’una dècada. Aquest article afirma que, dins del context d’una emergència en potència i les seves consegüents crisis socials, econòmiques, polítiques i materials, la sociologia i l’anàlisi social han d’assumir noves responsabilitats, i proporcionar respostes i perspectiva a aquells successos d’índole social que siguin resultats directes i indirectes de les condicions socials i materials d’una societat d’emergència. En un món on la realitat de les emergències ha començat a superar la prevenció de riscos, una sociologia d'emergència no tan sols és un pas útil, sinó també necessari en el desenvolupament de la teoria social. Considerem que la redefinició d'alguns d’aquests conceptes i idees que van marcar l’agenda sociològica de la societat de risc és inevitable. També argumentem que la tornada a aquells problemes que s’havien deixat de banda del marc conceptual d’una societat de risc s’ha tornat imprescindible.
Durante la última década, la agenda social ha sido moldeada por toda una serie de posibles emergencias futuras. Las emergencias y crisis imaginadas, proyectadas y previstas han afectado a las agendas políticas y científicas y han redefinido la planificación previa de riesgos a escala local, nacional y global. Aunque la mayoría de estas emergencias tuvieron lugar en gran medida en un escenario imaginario y nunca se materializaron, al menos no con efectos significativos en la sociedad global, la pandemia de la COVID-19 finalmente hizo realidad la ficción que se había conformado y proyectado durante más de una década. Este artículo afirma que, dentro del contexto de una emergencia en ciernes y sus consiguientes crisis sociales, económicas, políticas y materiales, la sociología y el análisis social deben asumir nuevas responsabilidades, y proporcionar respuestas y perspectiva a aquellos sucesos de índole social que sean resultados directos e indirectos de las condiciones sociales y materiales de una sociedad de emergencia. En un mundo en el que la realidad de las emergencias ha comenzado a superar la prevención de riesgos, una sociología de emergencia no solo es un paso útil, sino también necesario en el desarrollo de la teoría social. Consideramos que la redefinición de algunos de esos conceptos e ideas que marcaron la agenda sociológica de la sociedad de riesgo es inevitable. También argumentamos que la vuelta a esos problemas que se habían apartado del marco conceptual de una sociedad de riesgo se ha vuelto imprescindible.
URI : https://biblioteca-repositorio.clacso.edu.ar/handle/CLACSO/220863
Otros identificadores : http://raco.cat/index.php/Digithum/article/view/n28-seebach
10.7238/d.v0i28.400351
Aparece en las colecciones: Centro de Investigaciones Sociales y Humanas - CISH/FCSH - Cosecha

Ficheros en este ítem:
No hay ficheros asociados a este ítem.


Los ítems de DSpace están protegidos por copyright, con todos los derechos reservados, a menos que se indique lo contrario.