Red de Bibliotecas Virtuales de Ciencias Sociales en
América Latina y el Caribe

logo CLACSO

Por favor, use este identificador para citar o enlazar este ítem: https://biblioteca-repositorio.clacso.edu.ar/handle/CLACSO/220701
Registro completo de metadatos
Campo DC Valor Lengua/Idioma
dc.creatorLeser, Julia-
dc.creatorPates, Rebecca-
dc.creatorDölemeyer, Anne-
dc.date2017-
dc.date.accessioned2023-03-20T19:43:23Z-
dc.date.available2023-03-20T19:43:23Z-
dc.identifierhttp://raco.cat/index.php/Digithum/article/view/n19-leser-pates-dolemeyer-
dc.identifier10.7238/d.v0i19.3088-
dc.identifier.urihttps://biblioteca-repositorio.clacso.edu.ar/handle/CLACSO/220701-
dc.descriptionEntenent el terme “víctima del tràfic de persones” com una classificació, en el sentit proposat per Ian Hacking (1999), estudiem les pràctiques institucionals corrents orientades a la classificació dels treballadors sexuals migrants com a “víctimes del tràfic de persones” tant en comissaries de policia i centres d’atenció a les víctimes com en processos judicials a Alemanya. En la tradició de l'etnografia de l'estat (Lipsky 1980, Dubois 2010) considerem que les pràctiques dels anomenats “buròcrates de carrer” no es limiten a executar polítiques i lleis d’àmbit nacional, sinó que més aviat són les primeres a generar una veritable acció governamental. Així doncs, cal comprendre i analitzar les pràctiques institucionals dins d'un context burocràtic amb cossos emergents i desplegats, de coneixement i discurs híbrids, que són efecte i alhora productores de subjectivacions amb un profund arrelament emocional. Les emocions i creences dels buròcrates donen forma als processos d'identificació i al tracte de les víctimes del tràfic de persones. Així, en lloc de constituir una autoritat racional weberiana, que resol els problemes basant-se exclusivament en directrius organitzatives i jurídiques, el buròcrata del nostre estudi sembla actuar d’acord amb formes de coneixement que sempre estan adscrites a un entorn social específic. Aquest fet canvia, a perer nostre, la imatge de la governança. Per tant, prendrem en consideració pràctiques de governança basades en lògiques de l'emoció i en racionalitats afectives en el marc dels discursos estatals emergents i de la "política de la compassió" (Aradau 2004), pràctiques que, a més, ofereixen una nova perspectiva sobre com cal estudiar el paper de les emocions, els valors i els afectes en les pràctiques jurídiques i burocràtiques de classificació.ca-ES
dc.descriptionComprehending the term “victim of human trafficking” as a classification in the sense of Ian Hacking (1999), we studied mundane institutional practices aimed at the classification of migrant sex workers as “victims of human trafficking” in German police offices, victim counselling centres, and in trials. Following the tradition of an ethnography of the state (Lipsky 1980, Dubois 2010), we regard the practices of so called street-level bureaucrats not as merely implementing national policies and legislation, but rather as producing governmental action as such in the first place. In doing so, institutional practices have to be understood and analysed within a bureaucratic context with emergent and deployed bodies of hybrid knowledge and discourse, which are the effect of and at the same time producing subjectifications that are deeply emotionally embedded. The bureaucrats’ emotions and beliefs actually inform the identification processes and the management of trafficking victims. Thus, instead of constituting a Weberian rational authority who solves problems exclusively in accordance with organisational and legal guidelines, the bureaucrat in our study appears to act according to modes of knowing that are always already situated within a specific social setting. This, we argue, changes the picture of governance. Thus, we shall theorise practices of governance that draw on emotional logics and affective rationalities within emergent state discourses and the ‘politics of pity’ (Aradau 2004) and, additionally, offer a new perspective on how to study the role of emotions, values, and affects in legal and bureaucratic classificatory practices.en-US
dc.descriptionEntendiendo el término “víctima de la trata de personas” como una clasificación, en el sentido propuesto por Ian Hacking (1999), estudiamos las prácticas institucionales corrientes orientadas a la clasificación de los trabajadores sexuales migrantes como “víctimas de la trata de personas” en comisarías de policía, en centros de atención a víctimas y en los tribunales en Alemania. Siguiendo la tradición de la etnografía del estado (Lipsky 1980, Dubois 2010), consideramos que las prácticas de los llamados “burócratas de a pie” no se limitan a implementar políticas y leyes nacionales, sino que generan por vez primera una acción gubernamental propiamente dicha. De este modo, las prácticas institucionales deben ser comprendidas y analizadas dentro de un complejo burocrático con cuerpos emergentes y desplegados, de conocimiento y discurso híbridos, que son efecto y al mismo tiempo productoras de subjetivaciones con un profundo arraigo emocional. Las emociones y creencias de los burócratas dan forma, en efecto, a los procesos de identificación y al manejo de las víctimas de la trata de personas. Así, en lugar de constituir una autoridad racional weberiana, que resuelve los problemas basándose exclusivamente en directrices organizativas y jurídicas, el burócrata de nuestro estudio parece actuar de conformidad con formas de saber que siempre están adscritas a un entorno social específico. Esto, según sostenemos aquí, cambia la imagen de la gobernanza. Por consiguiente, consideraremos prácticas de gobernanza que se basan en lógicas de la emoción y en racionalidades afectivas dentro de los discursos estatales emergentes y la de "política de la compasión" (Aradau 2004) y que, además, ofrecen una nueva perspectiva acerca de cómo estudiar el papel de las emociones, los valores y los afectos en las prácticas clasificatorias jurídicas y burocráticas. es-ES
dc.formatapplication/pdf-
dc.formatapplication/epub+zip-
dc.languageeng-
dc.publisherUniversitat Oberta de Catalunyaen-US
dc.publisherUniversidad de Antioquia (Colombia)en-US
dc.relationhttp://raco.cat/index.php/Digithum/article/view/n19-leser-pates-dolemeyer/429956-
dc.relationhttp://raco.cat/index.php/Digithum/article/view/n19-leser-pates-dolemeyer/429957-
dc.sourceDigithum; Núm. 19 (2017): gener; 19-36ca-ES
dc.sourceDigithum; Núm. 19 (2017): enero; 19-36es-ES
dc.sourceDigithum; No 19 (2017): January; 19-36en-US
dc.source1575-2275-
dc.subjectemocions en burocràciesca-ES
dc.subjectgestió d‘emocionsca-ES
dc.subjectetnografia de l‘estatca-ES
dc.subjectteoria políticaca-ES
dc.subjectpolítica de les emocionsca-ES
dc.subjectsubjectivacióca-ES
dc.subjectemotions in bureaucraciesen-US
dc.subjectemotion managementen-US
dc.subjectstate ethnographyen-US
dc.subjectpolitical theoryen-US
dc.subjectpolitics of emotionsen-US
dc.subjectsubjectificationen-US
dc.subjectemociones en burocraciases-ES
dc.subjectmanejo de emocioneses-ES
dc.subjectetnografía del estadoes-ES
dc.subjectteoría políticaes-ES
dc.subjectpolítica de las emocioneses-ES
dc.subjectsubjetivizaciónes-ES
dc.titleEl Leviatan emocional: com tracten els “buròcrates de carrer” les víctimes del tràfic de personesca-ES
dc.titleThe Emotional Leviathan — How Street-Level Bureaucrats govern Human Trafficking Victimsen-US
dc.titleEl Leviatán emocional: cómo los “burócratas de a pie” manejan a las víctimas de la trata de personases-ES
dc.typeinfo:eu-repo/semantics/article-
dc.typeinfo:eu-repo/semantics/publishedVersion-
Aparece en las colecciones: Centro de Investigaciones Sociales y Humanas - CISH/FCSH - Cosecha

Ficheros en este ítem:
No hay ficheros asociados a este ítem.


Los ítems de DSpace están protegidos por copyright, con todos los derechos reservados, a menos que se indique lo contrario.