Red de Bibliotecas Virtuales de Ciencias Sociales en
América Latina y el Caribe

logo CLACSO

Por favor, use este identificador para citar o enlazar este ítem: https://biblioteca-repositorio.clacso.edu.ar/handle/CLACSO/181616
Registro completo de metadatos
Campo DC Valor Lengua/Idioma
dc.creatorMartínez Fiol, David-
dc.date2019-06-17-
dc.date.accessioned2023-03-15T20:37:04Z-
dc.date.available2023-03-15T20:37:04Z-
dc.identifierhttps://revistas.ucm.es/index.php/HPOL/article/view/64736-
dc.identifier10.18042/hp.41.09-
dc.identifier.urihttps://biblioteca-repositorio.clacso.edu.ar/handle/CLACSO/181616-
dc.descriptionThe Spain of the first half of the twentieth century operated an intense process of political and economic modernization which resulted in the growth of urban areas and the services sector. This phenomenon facilitated the expansion of a new middle class with university studies chose as a means of economic survival and social promotion, offer their services to the different public administrations existing in Spain. In the case of Catalonia, the realization of the Mancomunitat first in 1914-‍1924 and in 1931-‍1939 the Generalitat then opened a window job opportunities to these middle classes of university education. However, in the construction of the Republican Generalitat, not always academic merit and professional it was the prerequisite for the recruitment of officials. The struggle against the monarchy of Alfonso XIII and the regime primoriverista served for some sectors of the Catalan political space as a letter of presentation sufficient to obtain public employment. This article analyzes how were built in Catalonia in the thirties, different discourses on how it should be genuine public administration professional in the Catalonian self-goverment.en-US
dc.descriptionLa España de la primera mitad del siglo xx operó un intenso proceso de modernización política y económica que se tradujo en el crecimiento de las zonas urbanas y del sector de los servicios. Este fenómeno facilitó la expansión de una nueva clase media con estudios universitarios que optó, como medio de supervivencia económica y promoción social, por ofrecer sus servicios a las diferentes Administraciones públicas existentes en España. En el caso de Cataluña, la concreción de la Mancomunitat primero, en 1914-‍1924, y de la Generalitat después, en 1931-‍1939, abrió una ventana de oportunidades laborales a estas clases medias de formación universitaria. Sin embargo, en la construcción de la Generalitat republicana no siempre el mérito académico y profesional fue el requisito imprescindible en la contratación de funcionarios. La lucha contra la monarquía de Alfonso XIII y el régimen primorriverista sirvieron para algunos sectores del espacio político catalanista como carta de presentación suficiente para la obtención de un empleo público. Este artículo analiza cómo se construyeron, en la Cataluña de los años treinta, los diferentes discursos sobre cómo debía ser el auténtico profesional de la Administración pública de la Cataluña autónoma.es-ES
dc.formatapplication/pdf-
dc.formattext/html-
dc.formatapplication/xml-
dc.languagespa-
dc.publisherCentro de Estudios Políticos y Constitucionaleses-ES
dc.relationhttps://revistas.ucm.es/index.php/HPOL/article/view/64736/4564456551281-
dc.relationhttps://revistas.ucm.es/index.php/HPOL/article/view/64736/4564456551282-
dc.relationhttps://revistas.ucm.es/index.php/HPOL/article/view/64736/4564456551283-
dc.relation/*ref*/Adroher, C. (1986). La Guerra Civil a les comarques gironines (1936-1939). Girona: Cercle d’Estudis Històrics i Socials.-
dc.relation/*ref*/Aisa, F. (2006). La cultura anarquista a Catalunya. Barcelona: Edicions de 1984.-
dc.relation/*ref*/Alberdi, R. (1983). Política i ensenyament a Barcelona. L’Escola del Treball (1913-1930). Recerques, 14, 97-112.-
dc.relation/*ref*/Alquézar, R. (1986). L’Ajuntament de Barcelona en el marc del Front d’Esquerres. Barcelona: Columna.-
dc.relation/*ref*/Alquézar, R. (1988). Els conflictes a l’Ajuntament de Barcelona durant la II República. L’Avenç, 116, 16-22.-
dc.relation/*ref*/Assemblea General de la Lliga Regionalista (1933). Lliga Catalana. Un partit una política. Barcelona: Tipografia Emporium.-
dc.relation/*ref*/Bahamonde Magro, A. (1992). Pascual Madoz y la modernización de la ciudad de Madrid: La Peninsular, empresa inmobiliaria, 1861-1883. En J. L. García Delgado. Las ciudades en la modernización de España. Los decenios interseculares (pp. 379-404). Madrid: Siglo xxi.-
dc.relation/*ref*/Balcells Pujol, E. y Sabater, J. (1996) La Mancomunitat de Catalunya i l’autonomia. Barcelona: Proa.-
dc.relation/*ref*/Ballester, D. (1998). Els anys de la guerra. La UGT de Catalunya (1936-1939). Barcelona: Columna-Fundació Josep Comaposada.-
dc.relation/*ref*/Bases per a la Constitució Regional Catalana. Manresa març de 1892. (1991). Vic: Institut Universitari d’Història Jaume Vicens i Vives-Eumo Editorial.-
dc.relation/*ref*/Berger Mulattieri, G. (2017). Les Milícies Antifeixistes de Catalunya (21 de juliol-31 de desembre de 1936) [tesis doctoral inédita]. Barcelona: Universitat de Barcelona.-
dc.relation/*ref*/Bernecker, W. L. (1982). Colectividades y revolución social. El anarquismo en la guerra civil española 1936-1939. Barcelona: Crítica.-
dc.relation/*ref*/Bonamusa, F. (1974). El Bloc Obrer i Camperol: Els primers anys (1930-1932). Barcelona: Curial.-
dc.relation/*ref*/Boyd, C. P. (1990). La política pretoriana en el reinado de Alfonso XIII. Madrid: Alianza Editorial.-
dc.relation/*ref*/Brusco, R. (2003). Les milícies antifeixistes i l’exèrcit popular a Catalunya (1936-1937). Barcelona: Edicions El Jonc.-
dc.relation/*ref*/Calvo, J. J. (1974). La Capitanía General de Catalunya de 1875 a 1931: la actuación de los capitanes generales [tesis doctoral]. Barcelona: Universidad de Barcelona.-
dc.relation/*ref*/Cardona, G. (1983). El poder militar en la España contemporánea hasta la Guerra Civil. Madrid: Siglo xxi.-
dc.relation/*ref*/Carreras, A. (1990). Cataluña, primera región industrial de España. En J. Nadal y A. Carreras. Pautas regionales de la industrialización española (siglos xix y xx) (pp. 260-295). Barcelona: Ariel.-
dc.relation/*ref*/Casals, X. (2013). Auge y declive del «partido militar» de Barcelona (1898-1936). Iberic@l, 4, 163-180. Disponible en: https://bit.ly/2SJsHFQ.-
dc.relation/*ref*/Casassas i Ymbert, J. (1980). Jaume Bofill i Mates (1878-1933). L’adscripció social i l’evolució política. Barcelona: Curial.-
dc.relation/*ref*/Casassas i Ymbert, J. (1989). Intel.lectuals, professionals i polítics a la Catalunya contemporània (1850-1920). Barcelona: Els Llibres de la Frontera.-
dc.relation/*ref*/Cattini, G. C. (2004). La violència revolucionària. Terror i repressió a la reraguarda. En J. M. Solé i Sabaté (dir.). La Guerra Civil a Catalunya (1936-1939) (vol. 1) (pp. 144-153). Barcelona: Edicions 6.-
dc.relation/*ref*/Clara, J. (2004). La revolució a Girona. «Ara més que mai, visca la República!». En J. M. Solé I Sabaté. La Guerra Civil a Catalunya (1936-1939) (vol. 1) (pp. 192-193). Barcelona: Edicions 62.-
dc.relation/*ref*/Cruells, M. (1978). La societat catalana durant la guerra civil. Crònica d’un periodista polític. Barcelona: EDHASA.-
dc.relation/*ref*/Cuéllar, J. (2004). Àngel Samblancat, l’arbitrarietat de l’Oficina Jurídica. En J. M. Solé i Sabaté. La Guerra Civil a Catalunya (1936-1939) (vol. 1) (pp. 165-169). Barcelona: Edicions 62.-
dc.relation/*ref*/Deu i Baigual, E. (1990). La indústria tèxtil llanera de Sabadell, 1896-1925. Sabadell: Col.legi de Doctors i Llicenciats. Delegació de Sabadell.-
dc.relation/*ref*/Díez, X. (2010). Venjança de classe. Causes profundes de la violència revolucionària a Catalunya el 1936. Barcelona: Virus.-
dc.relation/*ref*/Diputación Provincial de Barcelona. (1915). Memòria de l’actuació i organització de l’Escola de Funcionaris d’Administració Local. Barcelona: Impedides Casa Provincial de Caritat.-
dc.relation/*ref*/Duarte, A. (1989). Mayordomos y contramaestres. Jerarquía fabril en la industria algodonera catalana, 1879-1890. Historia Social, 4, 3-20.-
dc.relation/*ref*/Duarte i Montserrat, C. (1984). Els problemes del llenguatge administratiu català. Serra d’Or, 294, 11-12.-
dc.relation/*ref*/Durgan, A. Ch. (1996). BOC 1930-1936. El Bloque Obrero y Campesino. Barcelona: Laertes.-
dc.relation/*ref*/García Delgado, J. L. (1992). Madrid en los decenios interseculares: la economía de una naciente capital moderna. En J. L. García Delgado. Las ciudades en la modernización de España. Los decenios interseculares (pp. 405-414). Madrid: Siglo xxi.-
dc.relation/*ref*/García de Enterría, E. (1972). La Administración española. Madrid: Alianza Editorial.-
dc.relation/*ref*/Gil Garrusta, M. (2017). Barcelona al servei del Nuevo Estado. De puració a l’Ajuntament durant el primer franquisme. Vic-Barcelona: Eumo Editorial-Ajuntament de Barcelona.-
dc.relation/*ref*/Gimeno, M. (1987). Revolució, guerra i repressió al Pallars (1936-1939). Barcelona: Publicacions L’Abadia de Montserrat.-
dc.relation/*ref*/Ipiña Bidaurrazaga, A. (2017). La depuración de las empleadas y empleados municipales en Bizkaia durante la Guerra Civil y la dictadura franquista (1936-1967). Vitoria: Instituto Vasco de Administración Pública.-
dc.relation/*ref*/Joaniquet, A. (1955). Alfonso Sala Argemí. Conde de Egara. Madrid: Espasa-Calpe.-
dc.relation/*ref*/Juliá, S. (1992). En los orígenes del gran Madrid. En J. L. García Delgado (ed.). Las ciudades en la modernización de España. Los decenios interseculares (pp. 415-432). Madrid: Siglo xxi.-
dc.relation/*ref*/Juliá, S. (1999). Víctimas de la Guerra Civil. Madrid: Temas de Hoy.-
dc.relation/*ref*/Leval, G., Souchy, A. y Cano Ruiz, B. (1982). La obra constructiva de la revolución española. México: Editorial Ideas-Editores Mexicanos Unidos.-
dc.relation/*ref*/López Rodó, L. (1963). La Administración Pública y las transformaciones socioeconómicas. Madrid: Real Academia de Ciencias Morales y Políticas.-
dc.relation/*ref*/Lladonosa i Vall-Llebrera, M. (1988). Catalanisme i moviment obrer: el CADCI entre 1903 i 1923. Barcelona: Publicacions L’Abadia de Montserrat.-
dc.relation/*ref*/Llorens i Vila, J. (1992). La Unió Catalanista i els orígens del catalanisme polític. Dels orígens a la presidència del Dr. Martí i Julià (1891-1903). Barcelona: Publicacions L’Abadia de Montserrat.-
dc.relation/*ref*/Marfany, J. Ll. (1987). Aspectes del modernisme. Barcelona: Curial.-
dc.relation/*ref*/Marfany, J. Ll. (1995). La cultura del catalanisme. Barcelona: Empúries.-
dc.relation/*ref*/Marín, D. (2005). Ministros anarquistas. La CNT en el gobierno de la II República (1936-1939). Barcelona: Debolsillo.-
dc.relation/*ref*/Martínez Fiol, D. (1999). Surrealisme i marxisme a Catalunya (1923-1932). Locus Amoenus, 4, 239-248. Disponible en: https://doi.org/10.5565/rev/locus.96.-
dc.relation/*ref*/Martínez Fiol, D. (2001). Daniel Domingo Montserrat (1900-1968). Entre el marxisme i el nacionalisme radical. Barcelona: Publicacions L’Abadia de Montserrat.-
dc.relation/*ref*/Martínez Fiol, D. (2006). La sindicació dels funcionaris de la Generalitat de Catalunya (1931-1939) [tesis doctoral]. Barcelona: Universitat Autònoma de Barcelona.-
dc.relation/*ref*/Martínez Fiol, D. (2008). Estatisme I antiestatisme a Catalunya (1931-1939). Rivalitats polítiques i funcionarials a la Generalitat. Barcelona: Publicacions L’Abadia de Montserrat.-
dc.relation/*ref*/Martínez Fiol, D. (2010). Els sindicats de funcionaris de la Generalitat de Catalunya (1931-1939). Barcelona: Publicacions L’Abadia de Montserrat.-
dc.relation/*ref*/Martínez Fiol, D. y Esculies, J. (2017). L’Assemblea de Parlamentaris de 1917 i la Catalunya rebel. Barcelona: Generalitat de Catalunya-Centre d’Història Contemporània de Catalunya.-
dc.relation/*ref*/Martínez Fiol, D. y Tavera García, S. (1998). Corporativismo y revolución: los límites de las utopías proletarias en Cataluña (1936-1939). Historia Social, 32, 53-71.-
dc.relation/*ref*/Mayayo i Artal, A. (1986). La Conca de Barberà (1890-1939). De la Crisi Agrària a la Guerra Civil. Montblanc: Centre d’Estudis de la Conca de Barberà.-
dc.relation/*ref*/Molas, I. (1973). Lliga Catalana. Un estudi d’estasiologia (2 vols.). Barcelona: Edicions 62.-
dc.relation/*ref*/Monjo, A. (1999). L’economia, entre revolució i guerra. En B. de Riquer. Història, política, societat i cultura dels Països Catalans (vol. 9) (pp. 230-248). Barcelona: Enciclopèdia Catalana.-
dc.relation/*ref*/Murià, J. M. (1985). Vivències d’un separatista. Barcelona: El Llamp.-
dc.relation/*ref*/Nadal, F. (1987). Burgueses, burócratas y territorio. La política territorial en la España del siglo xix. Madrid: Instituto de Estudios de Administración Local.-
dc.relation/*ref*/Nadal, J. (1975). El fracaso de la revolución industrial en España (1814-1913). Barcelona: Ariel.-
dc.relation/*ref*/Nadal i Oller, J. (1991). Història econòmica de la Catalunya contemporània (vol. 3). Barcelona: Enciclopèdia Catalana.-
dc.relation/*ref*/Pagès i Blanch, P. (2015). Justícia i Guerra Civil als tribunals de justícia a Catalunya (1936-1939). Barcelona: Base.-
dc.relation/*ref*/Pérez Francesch, J. Ll. (1988). Catalanisme, exèrcit espanyol i ordre públic: les Bases de Manresa. Barcelona. L’Avenç, 112, 44-49.-
dc.relation/*ref*/Pous i Porta, J. y Solé i Sabaté, J. M. (1988). Anarquia i República a la Cerdanya (1936-1939). El «Cojo de Málaga» i els Fets de Bellver. Barcelona: Publicacions L’Abadia de Montserrat.-
dc.relation/*ref*/Pozo, J. A. (2004). La formació del poder revolucionari. Els Comitès de Milícies Antifeixistes de Catalunya. En J. M. Solé i Sabaté. La Guerra Civil a Catalunya (1936-1939) (vol. 1) (pp. 93-99, 103-107, 112-113 y 115). Barcelona: Edicions 62.-
dc.relation/*ref*/Prats i Armengol, F. (1990). La ciutat de Tremp durant la Segona República i la Guerra Civil (1931-1938). Barcelona: Rafael Dalmau.-
dc.relation/*ref*/Puy, J. (1983). Alfons Sala i Argemí. Industrial i politic 1863-1945. Terrassa: Arxiu Tobella.-
dc.relation/*ref*/Raguer, H. (1999). Les víctimes: persecució i repressió. En B. de Riquer (dir.). Història, política, societat i cultura dels Països Catalans (pp. 252-269). Barcelona: Enciclopèdia Catalana.-
dc.relation/*ref*/Ramos y Bengoechea, S. (1989). La patronal catalana y la huelga de 1902. Historia Social, 5, 77-95.-
dc.relation/*ref*/Risques, M. (1995). El govern civil de Barcelona al segle XIX. Barcelona: Publicacions L’Abadia de Montserrat.-
dc.relation/*ref*/Risques y Barrachina, C. (2001). Procés a la Guàrdia Civil. Barcelona (1939). Barcelona: Pòrtic.-
dc.relation/*ref*/Romero Maura, J. (1989). «La rosa de fuego». El obrerismo barcelonés de 1899 a 1909. Madrid: Alianza Universidad.-
dc.relation/*ref*/Rubió i Tudurí, M. (1937). La justícia a Catalunya 19 juliol 1936 - 19 febrer 1937. Relació de les mesures provisionals adoptades pel Govern de la Generalitat per evitar l’enfonsament dels Tribunals de Justícia a Catalunya. Barcelona: Antecedents i Documents. Sagués San José, J. (2004). Lleida la Roja. El poder obrer a la capital de la Terra Ferma. En J. M. Solé i Sabaté. La Guerra Civil a Catalunya (1936-1939) (vol. 1) (pp. 174-179). Barcelona: Edicions 62.-
dc.relation/*ref*/Sarrión i Gualda, J. (1982). Història de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya (1912-1939). Barcelona: Generalitat de Catalunya.-
dc.relation/*ref*/Seidman, M. (2002). A ras de suelo. Historia social de la República durante la Guerra Civil. Madrid: Alianza.-
dc.relation/*ref*/Sirera Miralles, C. (2011). Un título para las clases medias. El Instituto de Bachillerato Lluís Vives de Valencia, 1859-1902. València: Universitat de València.-
dc.relation/*ref*/Smith, A. (1995). La guerra de las continuas. Cambio tecnológico y estrategias sindicales en la industria algodonera catalana, 1889-1914. Sociología del trabajo, 24, 121-151.-
dc.relation/*ref*/Smith, A. (1996). Trabajadores «dignos» en profesiones «honradas»: los oficios y la formación de la clase obrera barcelonesa (1899-1914). Hispania, 193, 655-687.-
dc.relation/*ref*/Solà, P. (1978). Els ateneus obrers i la cultura popular a Catalunya (1900-1939). L’Ateneu Enciclopèdic Popular. Barcelona: La Magrana.-
dc.relation/*ref*/Solé i Sabaté, J. M. y Villarroya, J. (1987). L’exèrcit espanyol i el fet català, 1898-1939. L’Avenç, 100, 92-95.-
dc.relation/*ref*/Solé i Sabaté, J. M. y Villarroya, J. (1988). La repressió a la reraguarda de Catalunya (1936-1939) (2 vols.). Barcelona: Publicacions L’Abadia de Montserrat.-
dc.relation/*ref*/Solé i Sabaté, J. M. y Villarroya, J. (1990). L’exèrcit i Catalunya (1898-1936). La premsa militar espanyola i el fet català. Barcelona: Llibres de l’Índex.-
dc.relation/*ref*/Tatjer, M. (1995). Evolució demográfica. En J. Sobrequés i Callicó (dir.). Història de Barcelona. 7. El segle XX. I. De les annexions a la fi de la guerra civil (pp. 71-122). Barcelona: Ajuntament de Barcelona-Enciclopèdia Catalana.-
dc.relation/*ref*/Tavera, S. (2005). Federica Montseny. La indomable (1905-1994). Madrid: Temas de Hoy.-
dc.relation/*ref*/Termes, J. (2005). Misèria contra pobresa. Els fets de la Fatarella de gener de 1937: un exemple de resistència pagesa contra la col.lectivització agrària durant la Guerra Civil. Catarroja-Barcelona: Afers, 2005.-
dc.relation/*ref*/Tubella, I. (1979). Jaume Compte i el Partit Català Proletari. Barcelona: La Magrana.-
dc.relation/*ref*/Ucelay-Da Cal, E. (1978). La crisi dels nacionalistes radicals catalans (1931-1932). Recerques, 8, 159-206.-
dc.relation/*ref*/Ucelay-Da Cal, E. (1982). La Catalunya populista. Imatge, cultura i política en l’etapa republicana (1931-1939). Barcelona: La Magrana.-
dc.relation/*ref*/Ucelay-Da Cal, E. (1984). «El mirall de Catalunya»: models internacionals en el desenvolupament del nacionalisme i del separatisme català. Estudios de Historia Social, 28-29, 213-219.-
dc.relation/*ref*/Ucelay-Da Cal, E. (1987). La Diputació i la Mancomunitat: 1914-1923. En B. de Riquer. Història de la Diputació de Barcelona (vol. 2) (pp. 36-259). Barcelona: Diputació de Barcelona.-
dc.relation/*ref*/Ucelay-Da Cal, E. (2001). Llegar a capital: rango urbano, rivalidades interurbanas y la imaginación catalanista en la España del siglo xx. En A. Morales Moya (coord.). Las claves de la España del siglo xx. Ideologías y movimientos políticos (pp. 221-263). Madrid: Sociedad Estatal del Milenio.-
dc.relation/*ref*/Vallverdú, F. (1970). Dues llengües: dues funcions? Per una història lingüística de Catalunya. Barcelona: Edicions 62.-
dc.relation/*ref*/Vallverdú, F. (1972). Ensayos sobre bilingüisme. Barcelona: Ariel.-
dc.relation/*ref*/Vallverdú, F. (1990). L’ús del català: un futur controvertit. Qüestions de normalització lingüística al llindar del segle XXI. Barcelona: Edicions 62.-
dc.relation/*ref*/Vidal, C. (2004). Checas de Madrid. Las cárceles republicanas al descubierto. Barcelona: Debolsillo.-
dc.relation/*ref*/Villacorta Baños, F. (1989). Profesionales y burócratas. Estado y poder corporativo en la España del siglo xx, 1890-1923. Madrid: Siglo xxi.-
dc.relation/*ref*/Vinyes i Ribes, R. (1983). La Catalunya internacional. El frontpopulisme en l’exemple català. Barcelona: Curial.-
dc.relation/*ref*/Yáñez, C. (1986). L’emigració guixolenca a Amèrica durant el segle XIX. Plecs d’Història Local, 6, 82-89.-
dc.rightsDerechos de autor 2019 Historia y Políticaes-ES
dc.sourceHistoria y Política; No. 41 (2019): La violencia política en la primavera de 1936: debates y propuestas; 241-‍271en-US
dc.sourceHistoria y Política; Núm. 41 (2019): La violencia política en la primavera de 1936: debates y propuestas; 241-‍271es-ES
dc.source1989-063X-
dc.source1575-0361-
dc.subjectProfessionalismen-US
dc.subjectcorporatismen-US
dc.subjectsyndicalismen-US
dc.subjectSecond Republicen-US
dc.subjectpublic functionen-US
dc.subjectProfesionalismoes-ES
dc.subjectcorporativismoes-ES
dc.subjectsindicalismoes-ES
dc.subjectSegunda Repúblicaes-ES
dc.subjectfunción públicaes-ES
dc.titleThe official as an expert. Professionalism and diletantism in the public function of the Generalitat of Catalonia (1931-‍1939)en-US
dc.titleEl funcionario como experto. Profesionalismo y diletantismo en la función pública de la Generalitat de Catalunya (1931-‍1939)es-ES
dc.typeinfo:eu-repo/semantics/article-
dc.typeinfo:eu-repo/semantics/publishedVersion-
Aparece en las colecciones: Facultad de Ciencias Políticas y Sociología - UCM - Cosecha

Ficheros en este ítem:
No hay ficheros asociados a este ítem.


Los ítems de DSpace están protegidos por copyright, con todos los derechos reservados, a menos que se indique lo contrario.