Red de Bibliotecas Virtuales de Ciencias Sociales en
América Latina y el Caribe

logo CLACSO

Por favor, use este identificador para citar o enlazar este ítem: https://biblioteca-repositorio.clacso.edu.ar/handle/CLACSO/181573
Registro completo de metadatos
Campo DC Valor Lengua/Idioma
dc.creatorZabaltza, Xabier-
dc.date2018-04-24-
dc.date.accessioned2023-03-15T20:37:01Z-
dc.date.available2023-03-15T20:37:01Z-
dc.identifierhttps://revistas.ucm.es/index.php/HPOL/article/view/60055-
dc.identifier10.18042/hp.39.06-
dc.identifier.urihttps://biblioteca-repositorio.clacso.edu.ar/handle/CLACSO/181573-
dc.descriptionWith a comparative perspective, this paper studies the origins of the concepts Renaixença and Pizkunde and holds two complementary theses. First, the “revivals” of the Catalan and Basque languages took place within the Spanish (and French) nation-building process. Regionalism (and its variants) is one of the possible ways of nationalization and, in the second half of the 19th century, Catalans and Basques were not the only ones who conceived of Spain as a multilingual nation. And second, the transition from cultural to political claims is the exception rather than the rule. Amongst the studied examples, only in Catalonia (and with many nuances) can some continuity be detected between “revival” and nationalism. In the other Catalan-speaking areas, local identity continues to manifest itself in provincial or regional terms, not in national terms. On the other hand, in the Basque-speaking countries, political nationalism emerged autonomously from the literary “revival” in the Basque language. In addition to industrialization and the attitude of the elites, the sociolinguistic situation in origin, the persistence (or not) of the institutions of the Ancien Régime, and the influences of similar movements in other countries are factors that have determined the history of these territories and, therefore, they should be taken into account when establishing historiographical models.en-US
dc.descriptionCon una perspectiva comparada, este artículo estudia el origen de los conceptos Renaixença y Pizkunde y mantiene dos tesis complementarias. En primer lugar, los «renacimientos» de las lenguas catalana y vasca se produjeron dentro del proceso de construcción de España (y Francia) como nación. El regionalismo (y sus variantes) es una de las posibles vías de nacionalización y catalanes y vascos no eran los únicos que, en la segunda mitad del XIX, concebían a España como una nación plurilingüe. Y, en segundo lugar, el paso de las reivindicaciones culturales a las políticas es la excepción, no la regla. Entre los ejemplos analizados, solo en Cataluña puede vislumbrarse, con varias matizaciones, cierta continuidad entre «renacimiento» y nacionalismo. En los otros territorios de lengua catalana la identidad local sigue manifestándose en términos provinciales o regionales, no nacionales. Por su parte, en los países de lengua vasca, el nacionalismo político surgió de modo autónomo del «renacimiento» literario en vascuence. Además de la industrialización y de la actitud de las élites, la situación sociolingüística de partida, la persistencia o no de las instituciones del Antiguo Régimen y el influjo de movimientos semejantes en otros países son factores que han determinado la historia de estos territorios y, por lo tanto, deberían ser tenidos en cuenta a la hora de establecer modelos historiográficos.es-ES
dc.formatapplication/pdf-
dc.formattext/html-
dc.formatapplication/xml-
dc.languagespa-
dc.publisherCentro de Estudios Políticos y Constitucionaleses-ES
dc.relationhttps://revistas.ucm.es/index.php/HPOL/article/view/60055/4564456547062-
dc.relationhttps://revistas.ucm.es/index.php/HPOL/article/view/60055/4564456547074-
dc.relationhttps://revistas.ucm.es/index.php/HPOL/article/view/60055/4564456547075-
dc.relation/*ref*/Agirreazkuenaga, J. (dir.). (1995). La articulación político-institucional de Vasconia: Actas de las Conferencias formadas por los representantes de Álava, Bizkaia, Gipuzkoa y eventualmente de Navarra (1775-1936). Bilbao: Diputación Foral de Bizkaia.-
dc.relation/*ref*/Aizpuru, M. (2000). El Partido Nacionalista Vasco en Guipúzcoa (1893-1923). Orígenes, organización y actuación política. Bilbao: Universidad del País Vasco.-
dc.relation/*ref*/Altzibar, X. (1998). ‘Zazpiak Bat’ gaia XIX. mendean. En Antoine d’Abbadie (1897-1997), Congrès International (pp. 663-688). Bilbao, Donostia: Eusko Ikaskuntza, Euskaltzaindia.-
dc.relation/*ref*/Anderson, B. (1991) [1983]. Imagined Communities. Reflections on the Origin and Spread of Nationalism. London, New York: Verso.-
dc.relation/*ref*/Anguera, P. (1997). El català al segle XIX. De llengua del poble a llengua nacional. Barcelona: Empúries.-
dc.relation/*ref*/Aramon i Serra, R. (1985). Frederic Mistral i la Renaixença catalana. Barcelona: Rafael Dalmau Editor.-
dc.relation/*ref*/Arana Goiri, S. (1980) [1896]. Lecciones de ortografía del euskera bizkaino. En S. Arana Goiri. Obras completas, vol. 2 (pp. 810-982). San Sebastián: Sendoa.-
dc.relation/*ref*/Arana Goiri, S. (1980) [1897]. Las Fiestas Euskaras. En S. Arana Goiri. Obras completas, vol. 2 (pp. 1256-1259). San Sebastián: Sendoa.-
dc.relation/*ref*/Arana Goiri, S. (1980) [1898]. Proposición de Sabino Arana siendo diputado. En S. Arana Goiri. Obras completas, vol. 3 (pp. 2396/1-2396/3). San Sebastián: Sendoa.-
dc.relation/*ref*/Archilés, F. (2006). ‘Hacer región es hacer patria’. La región en el imaginario de la nación española de la Restauración. Ayer, 64, 121-147.-
dc.relation/*ref*/Archilés, F. y Martí, M. (2001). Satisfaccions gens innocents. Una reconsideració de la Renaixença valenciana. Afers, 38, 157-178.-
dc.relation/*ref*/Archilés, F. y Martí, M. (2002). Un país tan extraño como cualquier otro: la construcción de la identidad nacional española contemporánea. En M. C. Romeo e I. Saz (eds.). El siglo XX. Historiografía e historia (pp. 245-278). Valencia: Universitat de València.-
dc.relation/*ref*/Ariztimuño, J. (1986-1988) [1921]. La muerte del euskera o los profetas del mal agüero. En J. Ariztimuño. Obras completas, vol. 1 (pp. 335-388). San Sebastián: Erein.-
dc.relation/*ref*/Artiñano y Zuricalday, A. de (1886). Proyecto de Academia Bascongada. Barcelona: Establecimiento Tipolitográfico de los Sucesores de N. Ramírez y Compañía.-
dc.relation/*ref*/Bairoch, P., Batou, J. y Chèvre, P. (1988). La population des villes européennes de 800 à 1850. Banque de données et analyse sommaire des résultats. Genève: Centre d’Histoire Économique Internationale de l’Université de Genève.-
dc.relation/*ref*/Balanzà, E. (1989). Relacions entre escriptors occitans rodanians i escriptors dels Països Catalans (1860-1900). En A. M. Badia i Margarit y M. Camprubí (eds.). Actes del Vuitè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, vol. 1 (pp. 365-386). Barcelona: Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, Abadia de Montserrat.-
dc.relation/*ref*/Balcells, A., Pujol, E. y Sabater, J. (1996). La Mancomunitat de Catalunya i l’autonomia. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans.-
dc.relation/*ref*/Belausteguigoitia, R. de (1918). Las bases de un gobierno nacional vasco. Bilbao: Imp., Lit. y Enc. Viuda e Hijos de Grijelmo.-
dc.relation/*ref*/Beramendi, J. (2007). De provincia a nación. Historia do galeguismo político. Vigo: Xerais.-
dc.relation/*ref*/Berjoan, N. (2011). L’identité du Roussillon (1780-2000): penser un pays catalan à l’âge des nations. Canet: Trabucaire.-
dc.relation/*ref*/Brunn, G. (1978). Die Organisationen der katalanischen Bewegung (1859 bis 1923). En Th. Schieder y O. Dann (eds.). Nationale Bewegung und soziale Organisation, vol. 1 (pp. 281-571). München, Wien: Vergleichende Studien zur nationalen Vereinsbewegung des 19. Jahrhunderts in Europa.-
dc.relation/*ref*/Carmona, Á. (1967). Dues Catalunyes. Jocfloralescos i xarons. Barcelona: Ariel.-
dc.relation/*ref*/Carrió i Trujillano, B. (1999). El nacionalisme a les Balears (1898-1936). Palma de Mallorca: Documenta Balear, Caixa de Balears, Consell de Mallorca.-
dc.relation/*ref*/Casacuberta, M. (2012). Els certàmens floralescos en el procés de construcció de la cultura del catalanisme: els casos de Girona, d’Olot i de l’Empordà. En J. M. Domingo (ed.). Joc literari i estratègies de representació. 150 anys dels Jocs Florals de Barcelona (pp. 403-435). Barcelona: Societat Catalana de Llengua i Literatura.-
dc.relation/*ref*/Corcuera Atienza, J. (2001). La patria de los vascos. Orígenes, ideología y organización del nacionalismo vasco (1976-1903). Madrid: Taurus.-
dc.relation/*ref*/Coromines, J. (1980-1991). Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana. Barcelona: Curial.-
dc.relation/*ref*/Cucó, A. (1999) [1971]. El valencianisme polític (1874-1939). Catarroja, Barcelona: Afers.-
dc.relation/*ref*/Dassance, L. (1922). L’Abbé Darrigol et le Prix Volney en 1829. Gure Herria, 10, 557-565.-
dc.relation/*ref*/Dávila Balsera, P. y Eizaguirre Sagardia, A. (1995). Las Fiestas Euskaras en el País Vasco (1879-1936). En P. Dávila Balsera (coord.). Lengua, escuela y cultura. El proceso de alfabetización en Euskal Herria (siglos XIX y XX) (pp. 257-311). Bilbao: Universidad del País Vasco.-
dc.relation/*ref*/Domingo, J. M. (2009). Renaixença: el mot i la idea. Anuari Verdaguer. Revista d’Estudis Literaris del Segle XIX, 17, 215-234.-
dc.relation/*ref*/Ensaig de ortografia catalana: estampat per manament del Consistori dels Jochs Florals en lo present any de gracia 1863 (1863). Barcelona: Imprenta y Llibreria de Salvador Manero.-
dc.relation/*ref*/Erize Etxegarai, X. (1997). Nafarroako euskararen historia soziolinguistikoa (1863-1936). Soziolinguistika historikoa eta hizkuntza gutxituen bizitza. Iruñea: Nafarroako Gobernua.-
dc.relation/*ref*/Espigado Tocino, G. (1990). El analfabetismo en España. Un estudio a través del censo de población de 1877. Trocadero. Revista de Historia Moderna y Contemporánea, 2, 173-192.-
dc.relation/*ref*/Ferrando, A. y Cortés, S. (eds.). (2007). Manuel Sanchis Guarner. Context, paraula, record. València: Universitat de València.-
dc.relation/*ref*/Figueres, J. M. (1986). El Diari Català (1879-1881): plataforma d’exposició del pensament catalanista. En Catalanisme: història, política i cultura (pp. 73-98). Barcelona: L’Avenç.-
dc.relation/*ref*/Fradera, J. M. (2003) [1992]. Cultura nacional en una sociedad dividida. Cataluña, 1828-1868. Madrid: Marcial Pons.-
dc.relation/*ref*/Freixes, A. (2012). Les Corts d’Amor en la gènesi del projecte floralesc. La redescoberta del certamen medieval. En J. M. Domingo (ed.). Joc literari i estratègies de representació. 150 anys dels Jocs Florals de Barcelona (pp. 81-124). Barcelona: Societat Catalana de Llengua i Literatura.-
dc.relation/*ref*/Fuster, J. (1977) [1956]. La poesia valenciana de Llorente als nostres días. En J. Fuster. Obres completes, vol. 5 (pp. 295-345). Barcelona: Ediciones 62.-
dc.relation/*ref*/Fuster, J. (1992) [1962]. Nosaltres, els valencians. Barcelona: Edicions 62.-
dc.relation/*ref*/Gellner, E. (1983). Naciones y nacionalismo. Madrid: Alianza Editorial.-
dc.relation/*ref*/Goyhenetche, J. (1993). Les origines sociales et historiques de l’association Eskualzaleen Biltzarra (1893-1913). Bulletin du Musée Basque, 135, 1-68.-
dc.relation/*ref*/Grau, R. y López, M. (1988). Antoni Puigblanch: una visió fatalista liberal del projecte nacional español. En A. Balcells (ed.). El pensament polític català (Del segle XVIII a mitjan segle XX) (pp. 41-55). Barcelona: Edicions 62.-
dc.relation/*ref*/Hermida, C. (1992). Os precursores da normalización. Defensa e reivindicación da lingua galega no Rexurdimento (1840-1891). Vigo: Xerais.-
dc.relation/*ref*/Hina, H. (1986) [1978]. Castilla y Cataluña en el debate cultural (1714-1939). Historia de las relaciones ideológicas catalano-castellanas. Barcelona: Península.-
dc.relation/*ref*/Hobsbawm, E. J. (1991) [1990]. Naciones y nacionalismo desde 1780. Barcelona: Crítica.-
dc.relation/*ref*/Hroch, M. (1985) [1968]. Social Preconditions of National Revival in Europe. A Comparative Analysis of the Social Composition of Patriotic Groups among the Smaller European Nations. Cambridge: Cambridge University Press.-
dc.relation/*ref*/Hroch, M. (2000) [1996]. In the National Interest. Demands and Goals of European National Movements of the Nineteenth Century: A Comparative Perspective. Prague: Charles University.-
dc.relation/*ref*/Hroch, M. (2015) [2005]. European Nations: Explaining Their Formation. London, New York: Verso.-
dc.relation/*ref*/Jacob, J. E. (1994). Hills of Conflict. Basque Nationalism in France. Reno, Las Vegas, London: University of Nevada Press.-
dc.relation/*ref*/Jorba, M. (1989). La polèmica de l’origen felibre o autòcton de la Renaixença. En A. M. Badia i Margarit y M. Camprubí (eds.). Actes del Vuitè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (pp. 343-363). Barcelona: Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, Abadia de Montserrat.-
dc.relation/*ref*/Juaristi, J. (1987). El linaje de Aitor. La invención de la tradición vasca. Madrid: Taurus.-
dc.relation/*ref*/Juaristi, J. (1999). El “chimbo” expiatorio (La invención de la tradición bilbaína). Madrid: Espasa Calpe.-
dc.relation/*ref*/Kintana Goiriena, J. (2008). Intelektuala nazioa eraikitzen: R.M. Azkueren pentsaera eta obra. Bilbo: Euskaltzaindia.-
dc.relation/*ref*/Lamuela, X. y Murgades, J. (1984). Teoria de la llengua literària segons Fabra. Barcelona: Quaderns Crema.-
dc.relation/*ref*/Larronde, J. C. (1994). Le mouvement eskualerriste (1932-1937). Naissance du mouvement nationaliste basque en Iparralde. Bilbao: Fundación Sabino Arana.-
dc.relation/*ref*/Llobera, J. R. (1983). The Idea of Volksgeist in the Formation of Catalan Nationalist Ideology. Ethnic and Racial Studies, 6 (3), 332-350. Disponible en: https://doi.org/10.1080/01419870.1983.9993417.-
dc.relation/*ref*/Llorens i Vila, J. (1992). La Unió Catalanista i els orígens del catalanisme polític. Dels orígens a la presidència del Dr. Martí i Julià (1891-1903). Barcelona: Abadia de Montserrat.-
dc.relation/*ref*/Llorente, T. (2013). Obra valenciana completa. Estudi i edició crítica a cura de Rafael Roca Ricart. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua.-
dc.relation/*ref*/Llull, A. (1975). El mallorquinisme polític, 1840-1936 (Del regionalisme al nacionalisme). París: Edicions Catalanes de París.-
dc.relation/*ref*/Madariaga Orbea, J. (2008). Apologistas y detractores de la lengua vasca. San Sebastián: Fundación para el Estudio del Derecho Histórico y Autonómico de Vasconia.-
dc.relation/*ref*/Mainer, J. C. (2002). Notas sobre el regionalismo literario en la Restauración: el marco político e intelectual de un dilema. En J. C. Mainer y J. M. Enguita Utrilla (eds.). Entre dos siglos. Literatura y aragonesismo (pp. 7-26). Zaragoza: Institución Fernando el Católico.-
dc.relation/*ref*/Marfany, J. L. (1992). Mitologia de la Renaixença i mitologia nacionalista. L’Avenç, 164, 26-29.-
dc.relation/*ref*/Marfany, J. L. (1995). La cultura del catalanisme. El nacionalisme català en els sues inicis. Barcelona: Empúries.-
dc.relation/*ref*/Marfany, J. L. (2001). La llengua maltractada. El castellà i el català a Catalunya del segle XVI al segle XIX. Barcelona: Empúries.-
dc.relation/*ref*/Marfany, J. L. (2008) [2004]. Llengües sense estat i renaixences romàntiques. En J. L. Marfany. Llengua, nació i diglòssia (pp. 273-301). Barcelona: L’Avenç.-
dc.relation/*ref*/Marfany, J. L. (2017). Nacionalisme espanyol i catalanitat (1789-1859). Cap una revisió de la Renaixença. Barcelona: Edicions 62.-
dc.relation/*ref*/Martel, Ph. (2004). Le Félibrige: un incertain nationalisme linguistique. Mots. Les Langages du Politique, 74, 43-57. Disponible en: https://doi.org/10.4000/mots.4273.-
dc.relation/*ref*/Miracle, J. (1960). La restauració dels Jocs Florals. Barcelona: Aymà.-
dc.relation/*ref*/Molas, J., Jorba, M. y Tayadella, A. (eds.). (1989). La Renaixença. Fonts per al seu estudi (1815-1877). Barcelona: Universitat de Barcelona, Universitat Autònoma de Barcelona.-
dc.relation/*ref*/Monteagudo, H. (1999). Historia social da lingua galega. Idioma, sociedade e cultura a través do tempo. Vigo: Galaxia.-
dc.relation/*ref*/Ninyoles, R. L. (1978) [1969]. Conflicte lingüístic valencià. Substitució lingüística i ideologies diglòssiques. València: Eliseu Climent Editor.-
dc.relation/*ref*/Núñez Seixas, X. M. (2001). The Region as Essence of the Fatherland: Regionalist Variants of Spanish Nationalism (1840-1936). European History Quarterly, 31 (4), 483-518. Disponible en: https://doi.org/10.1177/026569140103100401.-
dc.relation/*ref*/Núñez Seixas, X. M. (2012). Historiographical Approaches to Sub-national Identities in Europe: A Reappraisal and Some Suggestions. En J. Augusteijn y E. Storm (eds.). Region and State in Nineteenth-Century Europe. Nation-Building, Regional Identities and Separatism (pp. 13-35). London, New York: Palgrave Macmillan.-
dc.relation/*ref*/Núñez Seixas, X. M. (2013). La(s) lengua(s) de la nación. En J. Moreno Luzón y X. M. Núñez Seixas (eds.). Ser españoles. Imaginarios nacionalistas en el siglo XX (pp. 246-286). Barcelona: RBA.-
dc.relation/*ref*/Pinyol i Torrents, R. (2012). Els dos Jocs Florals de 1888. En J. M. Domingo (ed.). Joc literari i estratègies de representació. 150 anys dels Jocs Florals de Barcelona (pp. 327-352). Barcelona: Societat Catalana de Llengua i Literatura.-
dc.relation/*ref*/Pons i Pons, D. (1998). Ideologia i cultura a la Mallorca d’entre els dos segles (1886-1905). El grup regeneracionista de l’Almudaina. Palma: Lleonard Montaner Editor.-
dc.relation/*ref*/Prat de la Riba, E. (2000) [1898]. Compendi de la història de Catalunya. En E. Prat de la Riba. Obra completa, vol.1 (pp. 572-610). Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, Proa.-
dc.relation/*ref*/Prat de la Riba, E. (2000) [1906]. La nacionalitat catalana. En E. Prat de la Riba. Obra completa, vol. 3 (pp. 117-170). Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, Proa.-
dc.relation/*ref*/Puhle, H. J. (1982). Baskischer Nationalismus in spanischen Kontext. Geschichte und Gesellschaft, 8, 51-81.-
dc.relation/*ref*/Rafanell, A. (1991). Un nom per a la llengua. El concepte de llemosí en la història del català. Girona, Vic: Eumo, Estudi General de Girona, Estudis Universitaris de Vic.-
dc.relation/*ref*/Rafanell, A. (2006). La il·lusió occitana. La llengua dels catalans entre Espanya i França. Barcelona: Quaderns Crema.-
dc.relation/*ref*/Riquer, B. de (1977). Lliga Regionalista: la burgesia catalana i el nacionalisme (1898-1904). Barcelona: Ediciones 62.-
dc.relation/*ref*/Risorgimento. (1949). En Enciclopedia Italiana di Scienze, Lettere ed Arti, vol. 29 (pp. 434-452). Roma: Istituto della Enciclopedia Italiana.-
dc.relation/*ref*/Roca Ricart, R. (2007). Teodor Llorente i la Renaixença valenciana. València: Institució Alfons el Magnànim.-
dc.relation/*ref*/Roca Ricart, R. (2010a). El valencianisme de la Renaixença. Alzira: Bromera.-
dc.relation/*ref*/Roca Ricart, R. (2010b). Teodor Llorente i la llengua dels valencians. Caplletra, 49, 43-63.-
dc.relation/*ref*/Rossich, A. (1994). Decadència i Renaixença: una visió programàtica de la literatura catalana. La literatura del XVI i del XVII vista des de la Renaixença. En Actes del Col·loqui Internacional sobre la Renaixença, vol. 2 (pp. 33-50). Barcelona: Curial.-
dc.relation/*ref*/Rossich, A. (2006). Els certàmens: de la Gaia Ciència als Jocs Florals. En S. Martí (coord.). Actes del Tretzè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, vol. 1 (pp. 63-90). Barcelona: Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, Abadia de Montserrat.-
dc.relation/*ref*/Rubio Pobes, C. (2003). La identidad vasca en el siglo XIX. Discurso y agentes sociales. Madrid: Biblioteca Nueva.-
dc.relation/*ref*/Rubió y Ors, J. (1880). Breve reseña del actual renacimiento de la lengua y literatura catalanas. Memorias de la Academia de Buenas Letras de Barcelona, III, 141-238.-
dc.relation/*ref*/Sánchez Prieto, J. M. (1993). El imaginario vasco. Representaciones de una conciencia histórica, nacional y política en el escenario europeo (1833-1876). Barcelona: Ediciones Internacionales Universitarias.-
dc.relation/*ref*/Sanchis Guarner, M. (1974). Las dos vertientes, restauradora y progresista, de ‘la Renaixença’ valenciana. En Siete temas sobre historia contemporánea del País Valenciano. Ciclo de conferencias de la Facultad de Filosofía y Letras (pp. 135-154). Valencia: Universidad de Valencia.-
dc.relation/*ref*/Sarasola, I. (1982) [1971]. Historia social de la literatura vasca. Madrid: Akal.-
dc.relation/*ref*/Simbor Roig, V. (1980). Els orígens de la Renaixença valenciana. València: Universitat de València.-
dc.relation/*ref*/Solà, J. (1991). Episodis d’història de la llengua catalana. Barcelona: Empúries.-
dc.relation/*ref*/Soria Andreu, F. (2002). Tópicos y temas floralistas. En J. C. Mainer y J. M. Enguita Utrilla (eds.). Entre dos siglos. Literatura y aragonesismo (pp. 73-89). Zaragoza: Institución Fernando el Católico.-
dc.relation/*ref*/Thiesse, A. M. (2006). Centralismo estatal y nacionalismo regionalizado: Las paradojas del caso francés. Ayer, 64, 33-64.-
dc.relation/*ref*/Toledo Lezeta, A. M. (1998). Antoine d’Abbadie Hegoaldean (1879-1895). En Antoine d’Abbadie (1897-1997), Congrès International (pp. 535-546.). Bilbo, Donostia: Eusko Ikaskuntza, Euskaltzaindia.-
dc.relation/*ref*/Tomàs, M. (2012a). Els Jocs Florals de Barcelona i la literatura mallorquina del segle XIX. En J. M. Domingo (ed.). Joc literari i estratègies de representació. 150 anys dels Jocs Florals de Barcelona (pp. 249-288). Barcelona: Societat Catalana de Llengua i Literatura.-
dc.relation/*ref*/Tomàs, M. (2012b). Les relacions de Teodor Llorente amb Catalunya i Mallorca. En R. Roca (ed.). Teodor Llorente, cent anys després (pp. 31-71). Alacant: Universitat d’Alacant.-
dc.relation/*ref*/Torrealdai, J. M. (1997). Euskal kultura gaur. Liburuaren mundua. Oñati: Jakin.-
dc.relation/*ref*/Torrealday, J. M. (1977). Euskal idazleak, gaur. Historia social de la lengua y literatura vascas. Oñati: Jakin.-
dc.relation/*ref*/Tubino, F. M. (2003) [1880]. Historia del renacimiento literario contemporáneo de Cataluña, Baleares y Valencia. Pamplona: Urgoiti Editores.-
dc.relation/*ref*/Urkizu, P. (ed.). (1997). Anton Abbadiaren koplarien guduak. Bertso eta aire zenbaiten bilduma (1851-1897). Bilbo, Donostia: Eusko Ikaskuntza, Euskaltzaindia.-
dc.relation/*ref*/Verdaguer, J. (1974) [1888]. Pàtria. En J. Verdaguer (1974). Obres completes (pp. 407-458). Barcelona: Selecta.-
dc.relation/*ref*/Zabaltza, X. (2005). Mater Vasconia. Fueros, lenguas y discursos nacionales en los países vascos. San Sebastián: Hiria.-
dc.relation/*ref*/Zabaltza, X. (2006). Una historia de las lenguas y los nacionalismos. Barcelona: Gedisa.-
dc.sourceHistoria y Política; No. 39 (2018): La imagen pública del poder. Escándalos y causas célebres en Europa (siglos XIX-XX); 141-170en-US
dc.sourceHistoria y Política; Núm. 39 (2018): La imagen pública del poder. Escándalos y causas célebres en Europa (siglos XIX-XX); 141-170es-ES
dc.source1989-063X-
dc.source1575-0361-
dc.subjectLiterary revivalen-US
dc.subjectCatalan languageen-US
dc.subjectBasque languageen-US
dc.subjectregionalismen-US
dc.subjectnationalismen-US
dc.subjectRenacimiento literarioes-ES
dc.subjectlengua catalanaes-ES
dc.subjectlengua vascaes-ES
dc.subjectregionalismoes-ES
dc.subjectnacionalismoes-ES
dc.titleFrom literary “revival” to political nationalism? A comparison between the Catalan and Basque-speaking territories (1850-‍1900)en-US
dc.title¿Del «renacimiento» literario al nacionalismo político? Una comparación entre los territorios de lengua catalana y los de lengua vasca (1850-1900)es-ES
dc.typeinfo:eu-repo/semantics/article-
dc.typeinfo:eu-repo/semantics/publishedVersion-
Aparece en las colecciones: Facultad de Ciencias Políticas y Sociología - UCM - Cosecha

Ficheros en este ítem:
No hay ficheros asociados a este ítem.


Los ítems de DSpace están protegidos por copyright, con todos los derechos reservados, a menos que se indique lo contrario.