Aquest article advoca per una preocupació sociològica i relacional de la «gratitud» en el pensament de Simmel com una característica clau de la interacció humana, així com una «disposició emocional» clau (Stimmung) per respondre als desafiaments de la societat moderna. Georg Simmel és, sens dubte, un dels teòrics més importants i un pilar en les ciències socials, i la seva contribució teòrica també és la base de la sociologia relacional stricto sensu. Ens va ensenyar que les interaccions que recolzen els processos socials s’han d’investigar com a «formes» de relació. Una relació és una manera precisa d’estar connectat amb altres persones, un vincle que sorgeix de l’acció recíproca i que adquireix la seva coherència generant efectes causals en els individus involucrats. Entre les seves principals aportacions dins de la tradició sociològica, els brillants conceptes i arguments de Simmel consideren les emocions com un assumpte sociològic, és a dir, sota un aspecte relacional. Les emocions no només tenen una rellevància sociològica (són un tema important per als sociòlegs), sinó que també caracteritzen la forma precisa d’interacció entre les persones. Les emocions són l’efecte relacional d’estar associat en una societat cada vegada més diferenciada, que aparentment només neutralitza el costat emotiu de les persones, o d’una altra manera, les impulsa o «colonitza» instrumentalment. Simmel va explorar la gratitud com una emoció particular, una forma de relació i d’interacció, i té una posició excèntrica entre les altres emocions que va investigar en els seus nombrosos assajos. La gratitud representa una emoció «transactiva» no simètrica o econòmica (intercanviable) i situa qui dona i qui rep en una forma socioemocional peculiar de reciprocitat. Al considerar les relacions, les emocions i la gratitud per mitjà d’una rigorosa exploració textual, aquest article tracta la visió de Simmel i qüestiona un món globalitzat i una societat digital hibridada. Finalment, la gratitud podria considerar-se un criteri de demarcació per identificar i distingir les formes d’interacció social d’altres tipus de processos o de transaccions no socials.This paper argues for a sociological and relational concern of “gratitude” in Simmel’s thought as a key feature of human interaction as well as a key “emotive disposition” (Stimmung) to engage with the challenges of modern society. Georg Simmel is undoubtedly one of the most crucial theorists and a pillar in the social sciences, and his theoretical contribution also stands as the foundation of relational sociology stricto sensu. He taught that interactions supporting social processes must be investigated as forms of relations. A relation is a precise mode of being connected to others; it is a tie emerging from reciprocal action and acquires its consistency by generating causal effects on involved actors. Among his main insights within the sociological tradition, Simmel’s excellent concepts and arguments engage emotions as a sociological matter, that is, under a relational aspect. Not only do emotions have sociological relevance (that is, they are a worthy subject for sociologists), but they also characterize the precise manner of interaction among individuals. Emotions are the relational effect of being associated in an increasingly differentiated society, which apparently only neutralizes individuals’ emotive sides, or else instrumentally drives or “colonizes” them. Simmel explored gratitude as a particular emotion that is a form of relation and interaction: it has an eccentric position among the other emotions that he investigated in his many essays. Gratitude represents a non-symmetrical or economic (exchangeable) “transactive” emotion: it puts the giver and receiver in a peculiar socio-emotional form of reciprocity. By considering relations, emotions, and gratitude through rigorous textual exploration, this paper tackles Simmel’s view and challenges a globalized world and hybridized digital society. Finally, gratitude could be regarded as a demarcation criterion for identifying and distinguishing social interaction forms from other kinds of non-social processes or transactions.Este artículo aboga por una preocupación sociológica y relacional de la «gratitud» en el pensamiento de Simmel como una característica clave de la interacción humana, así como una «disposición emocional» clave (Stimmung) para responder a los desafíos de la sociedad moderna. Georg Simmel es, sin duda, uno de los teóricos más importantes y un pilar en las ciencias sociales, y su contribución teórica también es la base de la sociología relacional stricto sensu. Nos enseñó que las interacciones que respaldan los procesos sociales deben investigarse como formas de relaciones. Una relación es un modo preciso de estar conectado con los demás; es un vínculo que surge de la acción recíproca y adquiere su coherencia generando efectos causales en los actores involucrados. Entre sus principales aportaciones dentro de la tradición sociológica, los brillantes conceptos y argumentos de Simmel consideran las emociones como un asunto sociológico, es decir, bajo un aspecto relacional. Las emociones no solo tienen una relevancia sociológica (es decir, son un tema importante para los sociólogos); también caracterizan la forma precisa de interacción entre las personas. Las emociones son el efecto relacional de estar asociado en una sociedad cada vez más diferenciada, que aparentemente solo neutraliza el lado emotivo de las personas, o de otro modo las impulsa o «coloniza» instrumentalmente. Simmel exploró la gratitud como una emoción particular, que es una forma de relación e interacción: tiene una posición excéntrica entre las otras emociones que investigó en sus muchos ensayos. La gratitud representa una emoción «transactiva» no simétrica o económica (intercambiable): sitúa al que da y al que recibe en una forma socioemocional peculiar de reciprocidad. Al considerar las relaciones, las emociones y la gratitud a través de una rigurosa exploración textual, este artículo aborda la visión de Simmel y cuestiona un mundo globalizado y una sociedad digital hibridada. Por último, la gratitud podría considerarse un criterio de demarcación para identificar y distinguir las formas de interacción social de otros tipos de procesos o transacciones no sociales.