El terme binomi «escriptor mediàtic» té nombrosa hemerografia, però poca bibliografia acadèmica. A més, el concepte literary celebrity ha conviscut tradicionalment com a objecte d’estudi amb els literary studies, que es fixen en el text, i amb els celebrity studies, que posen l’accent en la persona que hi ha al darrere: en l’autor. Com que és un concepte complex que abraça diferents àmbits, creiem que l’estudi dels escriptors mediàtics s’ha de tractar des d’una perspectiva més àmplia. Si partim de la teoria bourdieuana, fem referència sobretot a l’anàlisi de la interrelació entre els camps cultural, econòmic i mediàtic des de la sociologia, els estudis culturals i les ciències de la comunicació. Aquesta és una hibridació de camps que arriba al paroxisme en els treballs dels sociòlegs Gilles Lipovetsky i Jean Serroy, per a qui la societat contemporània hipermoderna es correspon amb el que anomenen capitalisme artístic, un concepte de naturalesa «transestètica» que implica barrejar l’art amb la indústria, el comerç, la diversió, l’oci, la moda i la comunicació. El resultat, gràcies a les TIC i a l’acceleració que fan possible, és una societat hipermediàtica i hipermediatitzada en la qual el paper de la comunicació és preponderant i on potencialment tothom pot ser artista i productor de notícies. En aquest context, en què la digitalització posa mitjans a l’abast de qualsevol per autopromocionar-se constantment, també qualsevol escriptor ha de ser mediàtic per tal d’existir, i si tot escriptor disposa de diferents canals per promocionar-se, llavors ja no tindria sentit referir-se als «escriptors mediàtics» com si es tractés d’un fenomen aïllat i fàcilment recognoscible. Cal establir un indicador que mesuri la presència dels autors en els mitjans de comunicació tenint en compte la panòplia d’eines actuals; només així es podrà determinar la quantitat de metacapital mediàtic que atresoren tot tipus d’escriptors.The term mediagenic writer has featured heavily in newspapers, but scarcely in academic writings. In addition, the concept of a literary celebrity has traditionally coexisted, as an object of study, with literary studies focusing on the text, and a few celebrity studies emphasizing on the person behind the text: the author. This is a complex concept encapsulating numerous fields, and we believe that the study of mediagenic writers should be approached from a broader perspective. Based on Bourdieuan theory, we refer principally to the analysis of the relationship between the fields of culture, economy and the media through sociology, cultural studies and the science of communication. A hybrid of fields that has reached fever pitch in the work of sociologists Gilles Lipovetsky and Jean Serroy, for whom the hyper-modern contemporary society corresponds with that which they call “artistic capitalism”, a concept of the “transaesthetic” nature of mixing art with industry, business, leisure, fashion and communication. Thanks to ICT and the acceleration it has facilitated, the result is a society of hyper-media where the role played by communication takes precedence and in which anyone can be an artist and producer of news. In this context, in which digitalization puts the media in anyone’s reach for constant self-promotion, any writer must be mediagenic to exist. And suppose every writer has a different channel for self-promotion. In that case, there is no longer any sense in referring to mediagenic writers as if they constituted an isolated, easily recognized phenomenon. It is necessary, then, to establish an indicator measuring the presence of authors in the media, bearing in mind the array of modern tools; only then can we determine the quantity of mediagenic meta-capital valued by writers of every kind.El binomio escritor mediático cuenta con numerosa hemerografía pero poca bibliografía académica. Además, el concepto literary celebrity tradicionalmente ha convivido, como objeto de estudio, con unos literary studies que se fijan en el texto y con unos celebrity studies que hacen hincapié en la persona que hay detrás, en el autor. Al tratarse de un concepto complejo, que abraza diferentes ámbitos, creemos que el estudio de los escritores mediáticos debe abordarse desde una perspectiva más amplia. Partiendo de la teoría bourdieuana, nos referimos sobre todo al análisis de la interrelación entre los campos cultural, económico y mediático desde la sociología, los estudios culturales y las ciencias de la comunicación. Una hibridación de campos que llega al paroxismo en los trabajos de los sociólogos Gilles Lipovetsky y Jean Serroy, para quienes la sociedad contemporánea hipermoderna se corresponde con lo que denominan «capitalismo artístico», un concepto de naturaleza «transestética» que implica mezclar arte con industria, comercio, diversión, ocio, moda y comunicación. El resultado, gracias a las TIC y la aceleración que estas posibilitan, es una sociedad hipermediática e hipermediatizada, en la que el papel de la comunicación es preponderante y en la que potencialmente todo el mundo puede ser artista y productor de noticias. En este contexto, en el que la digitalización pone medios al alcance de cualquiera para autopromocionarse constantemente, también cualquier escritor debe ser mediático para existir. Y si todo escritor dispone de diferentes canales para promocionarse, ya no tendría sentido referirse a los escritores mediáticos como si se tratara de un fenómeno aislado y fácilmente reconocible. Es necesario establecer un indicador que mida la presencia de los autores en los medios de comunicación teniendo en cuenta la panoplia de herramientas actuales; solo así se podrá determinar la cantidad de metacapital mediático que atesora cualquier escritor.