L’article examina La meva lluita, el cicle de sis novel·les autobiogràfiques de l’autor noruec contemporani Karl Ove Knausgaard com un cas de parresia, és a dir, d’explicar la veritat sobre un mateix. La novel·la planteja l’escriptura com un problema respecte la veritat. A l’explorar a La meva lluita les precondicions, conseqüències i la dificultat de dir la veritat i com aquesta pràctica pot contravenir les normes socials, l’article intenta veure quin paper tenen el secretisme i la sinceritat en les relacions socials. A l’exposar els seus pensaments, sentiments i desitjos més íntims, i descobrir secrets familiars perquè tothom els pugui veure i llegir, Knausgaard va sobrepassar les normes que regnen la sociabilitat i es va veure obligat a ser desconsiderat amb els altres, sobre els quals, no obstant això, sempre en depèn la pràctica de parresiastès. Finalment, la novel·la és un experiment de llibertat que fracassa i que transcendeix la frontera entre art i vida, literatura i allò que és social.The article examines the six-volume autobiographical novel cycle My Struggle by the contemporary Norwegian author Karl Ove Knausgaard as a case of parrh?sia, that is, telling the truth about oneself. The novel poses writing as a problem, in terms of truth. By exploring through My Struggle the preconditions, consequences, and difficulty of speaking the truth and how the practice may contravene social norms, the paper tries to get at the role that secrecy and truthfulness play in and for social relationships. In exposing his innermost thoughts, feelings, and desires and revealing family secrets for everyone to see and read about them, Knausgaard exceeded rules that govern sociality and felt obliged to be inconsiderate to others, on whom the parrhesiast practice nevertheless always depends. Ultimately, the novel is a freedom experiment that fails, transcending the boundary between art and life, literature and the social.El artículo examina Mi lucha, el ciclo de seis novelas autobiográficas del autor noruego contemporáneo Karl Ove Knausgaard como un caso de parresia, es decir, de contar la verdad sobre uno mismo. La novela plantea la escritura como un problema respecto a la verdad. Al explorar en Mi lucha las precondiciones, consecuencias y la dificultad de contar la verdad y cómo esta práctica puede contravenir las normas sociales, el artículo intenta ver qué papel tienen el secretismo y la sinceridad en las relaciones sociales. Al exponer sus pensamientos, sentimientos y deseos más íntimos, y poner al descubierto secretos familiares para que todo el mundo los pueda ver y leer, Knausgaard sobrepasó las reglas que reinan la sociabilidad y se sintió obligado a ser desconsiderado con los otros, sobre los cuales, sin embargo, siempre depende la práctica del parresiastés. Finalmente, la novela es un experimento de libertad que fracasa y que trasciende la frontera entre el arte y la vida, la literatura y lo social.