Amb el propòsit de circumscriure, teòricament i empíricament, el fenomen de la infidelitat a internet, aquest article presenta una revisió de la literatura sobre la seva recerca empírica emmarcada en una discussió sociològica relacional de les parelles i la regulació de la sexualitat occidental. Usarà aquest marc sociològic per relacionar l’estructural i el personal, i també per reconèixer lògiques de valorització/desvaloració de les parelles. A més, exposa algunes implicacions de la socialitat digital (ampliació de canals d’interacció, presència a distància, connexió permanent, desinhibició, imaginació, etc.) per relacionar-se afectivament amb els altres. D’aquesta manera, explica el potencial d’aquesta forma de socialitat en la vida amorosa i sexual. Finalment, presenta una revisió qualitativa d’estudis empírics que mostra que la infidelitat, per mitjà de les mediacions tecnològiques, és un fenomen creixent, que transforma les regulacions normatives (amb nous límits del permès i el prohibit), i que sol incitar comportaments que –probablement– no es realitzarien en la co-presència. A manera de conclusions, genera una discussió crítica dels pressupòsits ètics i morals en els quals descansa la recerca sobre la infidelitat a internet. S’adverteixen tendències a sancionar negativament els actes infidels, estigmatitzar els secrets en la parella, l’aprovació acrítica dels ideals romàntics i monogàmics, i la dramatització de l’experiència. No obstant això, també emergeixen estudis en els quals es constaten conseqüències positives, o es qüestiona, en certa manera, la institució de la monogàmia. Aquestes ponderacions tendeixen a fer visibles la necessitat d’una perspectiva sociològica en la recerca en aquest camp.
With the purpose of theoretically and empirically dealing with the phenomenon of infidelity on the internet, this article presents a revision of literature on this empirical research, framed in a relational sociological discussion on couples and the regulation of Western sexuality. This sociological framework will be used in order to relate the structural and the personal, as well as to recognise logics of valuation/devaluation in couples. Also presented are some implications of digital sociality (expansion in channels of interaction, video communication, permanent connection, lack of inhibition, imagination, etc.) in the emotional relationships between people. In this way, the potential of this form of sociality in people’s love lives and sex lives is explained. Finally, a qualitative revision of empirical studies is outlined, showing that infidelity through technological mediations is a growing phenomenon, which is transforming the normative regulations (with new limits on that which is permitted and that which is prohibited), and which tends to bring about behaviours which -probably- would not occur when people are physically present in each other’s company. To conclude, there is a critical discussion of the ethical and moral presuppositions on which the research on internet infidelity hinges. There are observations on tendencies to pass negative judgement on unfaithful acts, to stigmatise secrets in couples, to approve of romantic and monogamous ideals without criticism, and to exaggerate experience. However, studies also emerge in which positive consequences are confirmed, or the institution of monogamy is questioned in some measure. These considerations tend to highlight the need for a sociological perspective in research in this field.
Con el propósito de circunscribir teórica y empíricamente el fenómeno de la infidelidad en internet, en este artículo se presenta una revisión de la literatura sobre su investigación empírica enmarcada en una discusión sociológica relacional sobre las parejas y la regulación de la sexualidad occidental. Este marco sociológico se usará para relacionar lo estructural y lo personal, así como para reconocer lógicas de valorización/desvalorización de las parejas. También se exponen algunas implicaciones de la socialidad digital (ampliación de canales de interacción, presencia a distancia, conexión permanente, desinhibición, imaginación, etc.), para relacionarse afectivamente con otros u otras. De esta manera se explica el potencial de esta forma de socialidad en la vida amorosa y sexual. Finalmente, se expone una revisión cualitativa de estudios empíricos que muestra que la infidelidad a través de mediaciones tecnológicas es un fenómeno creciente, que transforma las regulaciones normativas (con nuevos límites de lo permitido y lo prohibido), y que suele incitar comportamientos que –probablemente– no se realizarían en la copresencia. Como conclusión, se realiza una discusión crítica de los presupuestos éticos y morales en los que descansa la investigación sobre infidelidad en internet. Al respecto, se advierten tendencias a sancionar negativamente los actos infieles, a estigmatizar los secretos en la pareja, a aprobar acríticamente los ideales románticos y monogámicos, y a dramatizar la experiencia. No obstante, también emergen estudios en los que se constatan consecuencias positivas, o se pone en cuestión en alguna medida la institución de la monogamia. Estas ponderaciones tienden a hacer visibles la necesidad de una perspectiva sociológica en la investigación en este campo.