Aquest treball proposa una anàlisi de la novel·la Suor (2016), del xilè Alberto Fuguet, atès el diàleg que s’estableix entre les seves estratègies narratives, que inclouen la inserció de captures textovisuals, i els nous models afectius que determinen les relacions en l’era del capitalisme avançat. La sociologia de les emocions i les humanitats digitals serveixen de manteniment teòric per explorar la reinvenció de les claus retòriques pròpies de la poètica de Fuguet, d’acord amb la configuració de les noves subjectivitats en el segle xxi. S’apliquen, en aquesta direcció, les últimes teories de l’afecte en el si de la cultura digital i de l’«amor líquid» (Bauman) amb la finalitat de demostrar que els ritmes del present es manifesten tant en la mateixa construcció del discurs narratiu com en les noves velocitats afectives que defineixen les relacions entre els personatges. Així doncs, conclou que l’ús de la tecnologia, com a recurs temàtic i formal, opera a Suor com a eina crítica per qüestionar els canvis que el paradigma digital ha generat en el desenvolupament de les subjectivitats.This paper proposes an analysis of the novel Sudor (2016), by the Chilean writer Alberto Fuguet, paying attention to the dialogue that it is established between his narrative strategies, which include the inclusion of textovisual captures, and the new affective models that determine relationships in the era of advanced capitalism. The sociology of emotions and digital humanities serve as theoretical support to explore the reinvention of the rhetorical keys of Fuguet’s poetics according to the configuration of new subjectivities in the 21st century. To this extent, the latest affect theories are applied within the digital culture and of “liquid love” (Bauman) in order to demonstrate that the rhythms of the present are manifested both in the construction of narrative discourse itself and in the new affective speeds that define the relationships between the characters. Thus, it is concluded that the use of technology, as a thematic and formal resource, operates in Sudor as a critical tool to question the changes that the digital paradigm has generated in the subjectivities development.Este trabajo propone un análisis de la novela Sudor (2016), del chileno Alberto Fuguet, atendiendo al diálogo que se establece entre sus estrategias narrativas, que incluyen la inserción de capturas textovisuales, y los nuevos modelos afectivos que determinan las relaciones en la era del capitalismo avanzado. La sociología de las emociones y las humanidades digitales sirven de sustento teórico para explorar la reinvención de las claves retóricas propias de la poética de Fuguet de acuerdo con la configuración de nuevas subjetividades en el siglo xxi. Se aplican, en esta dirección, las últimas teorías del afecto en el seno de la cultura digital y del “amor líquido” (Bauman) con el fin de demostrar que los ritmos del presente se manifiestan tanto en la propia construcción del discurso narrativo como en las nuevas velocidades afectivas que definen las relaciones entre los personajes. Así pues, se concluye que el empleo de la tecnología, en tanto recurso temático y formal, opera en Sudor como herramienta crítica para cuestionar los cambios que el paradigma digital ha generado en el desarrollo de las subjetividades.