El llibre escrit pel Lionel Lewkow constitueix una minuciosa anàlisi sobre els vincles que la teoria luhmanniana guarda amb la fenomenologia d'Edmund Husserl. Es tracta d'un estudi que explora aquesta relació comunament al·ludida per exegetes però poques vegades examinada a detall i amb rigor. Específicament, l'autor pretén observar de quina manera Luhmann va observar a Husserl i quin és l’abast i els límits de la recuperació que va dur a terme de l'obra del filòsof de Moràvia. D'aquesta manera, al llarg del text és possible advertir la parcialitat de les interpretacions habituals al voltant del tàndem Luhmann-Husserl generalment concentrades al voltant problema del sentit. Per contra, l'examen escrupolós que Lewkow ofereix expandeix la comprensió del complex i fructífer vincle entre els dos autors. Això és possible gràcies al fet que la seva argumentació treu a la llum un ventall divers i especialment suggerent de problemes teòrics derivats de la recepció husserliana en l'obra de Luhmann.Lionel Lewkow’s book is a meticulous analysis of the links between Luhmann’s theory and Edmund Husserl’s phenomenology. His study explores this relationship, commonly indicated by exegetes but rarely examined in detail and rigorously. Specifically, the author aims to discuss how Luhmann ‘observed’ Husserl as well as the scope and limits of the recovery that he carried out of the Moravian philosopher’s work. Thus, throughout the text the author points out the partiality of common interpretations about the Luhmann-Husserl duo, generally revolving around the issue of meaning. On the contrary, the scrupulous examination offered by Lewkow expands the understanding of the complex and fruitful link between both authors. This is possible because his reasoning brings to light a diverse and particularly suggestive range of theoretical issues derived from the reception of Husserl in Luhmann’s work.El libro escrito por el Lionel Lewkow constituye un minucioso análisis sobre los vínculos que la teoría luhmanniana guarda con la fenomenología de Edmund Husserl. Se trata de un estudio que explora esta relación comúnmente aludida por exégetas pero pocas veces examinada a detalle y con rigurosidad. Específicamente, el autor pretende observar de qué manera Luhmann observó a Husserl y cuáles son los alcances y límites de la recuperación que llevó a cabo de la obra del filósofo moravo. De ese modo, a lo largo del texto es posible advertir la parcialidad de las interpretaciones habituales en torno al tándem Luhmann-Husserl generalmente concentradas en torno problema del sentido. Por el contrario, el examen escrupuloso que Lewkow ofrece expande la comprensión del complejo y fructífero vínculo entre ambos autores. Ello es posible gracias a que su argumentación saca a la luz un abanico diverso y especialmente sugerente de problemas teóricos derivados de la recepción husserliana en la obra de Luhmann.