Amb motiu de la commemoració del centenari del naixement d’Adolfo Sánchez Vázquez el 2015, es van celebrar a Mèxic una sèrie d’homenatges entorn de la seva figura i del seu llegat. L’article es planteja com a objectiu d’analitzar el concepte de “memoria rota” del filòsof espanyol, en diversos moments de la seva trajectòria. En primer lloc, com a memòria de testimoni i víctima, i anys a venir com a efecte de discontinuïtat històrica, política i vital entre l’experiència de l’exili i la memòria precària de les generacions successores. A partir d’aquest concepte seminal, hom es planteja com els records absents, oblidats, relegats i exclosos, implícits en les memòries trencades, adquireixen presència sota altres dispositius de salvaguarda i ús del passat: la commemoració i la postmemòria.To mark the occasion of the centenary celebrations for Adolfo Sánchez Vázquez’s birth, a series of tributes were held in Mexico in 2015 to honor both his figure and legacy. This paper aims to analyze the concept of broken memory from the Spanish philosopher through different stages; first, as a memory of witness and victim, and years later as an effect of historical, political and vital discontinuity amid the experience of exile and the lack of memory in successive generations. From this seminal concept, we propose that the absent, forgotten, relegated and excluded memories which are implicit in broken memories have gained presence through various other devices intended to safeguard and use the past: commemoration and post-memory.Con motivo de la conmemoración del centenario del natalicio de Adolfo Sánchez Vázquez en 2015, se llevaron a cabo en México una serie de homenajes en torno a su figura y legado. El artículo se plantea como objetivo analizar el concepto de memoria rota del filósofo español, en diferentes momentos de su trayectoria. Primero como memoria de testigo y víctima, y años después como efecto de discontinuidad histórica, política y vital entre la experiencia del exilio y la escasez de memoria en las generaciones sucesoras. A partir de este concepto seminal, se plantea cómo los recuerdos ausentes, olvidados, relegados y excluidos, implícitos en las memorias rotas, han cobrado presencia bajo otros dispositivos de resguardo y uso del pasado: la conmemoración y la posmemoria.