Repositorio Dspace

El Leviatan emocional: com tracten els “buròcrates de carrer” les víctimes del tràfic de persones

Mostrar el registro sencillo del ítem

dc.creator Leser, Julia
dc.creator Pates, Rebecca
dc.creator Dölemeyer, Anne
dc.date 2017
dc.date.accessioned 2023-03-20T19:43:23Z
dc.date.available 2023-03-20T19:43:23Z
dc.identifier http://raco.cat/index.php/Digithum/article/view/n19-leser-pates-dolemeyer
dc.identifier 10.7238/d.v0i19.3088
dc.identifier.uri https://biblioteca-repositorio.clacso.edu.ar/handle/CLACSO/220701
dc.description Entenent el terme “víctima del tràfic de persones” com una classificació, en el sentit proposat per Ian Hacking (1999), estudiem les pràctiques institucionals corrents orientades a la classificació dels treballadors sexuals migrants com a “víctimes del tràfic de persones” tant en comissaries de policia i centres d’atenció a les víctimes com en processos judicials a Alemanya. En la tradició de l'etnografia de l'estat (Lipsky 1980, Dubois 2010) considerem que les pràctiques dels anomenats “buròcrates de carrer” no es limiten a executar polítiques i lleis d’àmbit nacional, sinó que més aviat són les primeres a generar una veritable acció governamental. Així doncs, cal comprendre i analitzar les pràctiques institucionals dins d'un context burocràtic amb cossos emergents i desplegats, de coneixement i discurs híbrids, que són efecte i alhora productores de subjectivacions amb un profund arrelament emocional. Les emocions i creences dels buròcrates donen forma als processos d'identificació i al tracte de les víctimes del tràfic de persones. Així, en lloc de constituir una autoritat racional weberiana, que resol els problemes basant-se exclusivament en directrius organitzatives i jurídiques, el buròcrata del nostre estudi sembla actuar d’acord amb formes de coneixement que sempre estan adscrites a un entorn social específic. Aquest fet canvia, a perer nostre, la imatge de la governança. Per tant, prendrem en consideració pràctiques de governança basades en lògiques de l'emoció i en racionalitats afectives en el marc dels discursos estatals emergents i de la "política de la compassió" (Aradau 2004), pràctiques que, a més, ofereixen una nova perspectiva sobre com cal estudiar el paper de les emocions, els valors i els afectes en les pràctiques jurídiques i burocràtiques de classificació. ca-ES
dc.description Comprehending the term “victim of human trafficking” as a classification in the sense of Ian Hacking (1999), we studied mundane institutional practices aimed at the classification of migrant sex workers as “victims of human trafficking” in German police offices, victim counselling centres, and in trials. Following the tradition of an ethnography of the state (Lipsky 1980, Dubois 2010), we regard the practices of so called street-level bureaucrats not as merely implementing national policies and legislation, but rather as producing governmental action as such in the first place. In doing so, institutional practices have to be understood and analysed within a bureaucratic context with emergent and deployed bodies of hybrid knowledge and discourse, which are the effect of and at the same time producing subjectifications that are deeply emotionally embedded. The bureaucrats’ emotions and beliefs actually inform the identification processes and the management of trafficking victims. Thus, instead of constituting a Weberian rational authority who solves problems exclusively in accordance with organisational and legal guidelines, the bureaucrat in our study appears to act according to modes of knowing that are always already situated within a specific social setting. This, we argue, changes the picture of governance. Thus, we shall theorise practices of governance that draw on emotional logics and affective rationalities within emergent state discourses and the ‘politics of pity’ (Aradau 2004) and, additionally, offer a new perspective on how to study the role of emotions, values, and affects in legal and bureaucratic classificatory practices. en-US
dc.description Entendiendo el término “víctima de la trata de personas” como una clasificación, en el sentido propuesto por Ian Hacking (1999), estudiamos las prácticas institucionales corrientes orientadas a la clasificación de los trabajadores sexuales migrantes como “víctimas de la trata de personas” en comisarías de policía, en centros de atención a víctimas y en los tribunales en Alemania. Siguiendo la tradición de la etnografía del estado (Lipsky 1980, Dubois 2010), consideramos que las prácticas de los llamados “burócratas de a pie” no se limitan a implementar políticas y leyes nacionales, sino que generan por vez primera una acción gubernamental propiamente dicha. De este modo, las prácticas institucionales deben ser comprendidas y analizadas dentro de un complejo burocrático con cuerpos emergentes y desplegados, de conocimiento y discurso híbridos, que son efecto y al mismo tiempo productoras de subjetivaciones con un profundo arraigo emocional. Las emociones y creencias de los burócratas dan forma, en efecto, a los procesos de identificación y al manejo de las víctimas de la trata de personas. Así, en lugar de constituir una autoridad racional weberiana, que resuelve los problemas basándose exclusivamente en directrices organizativas y jurídicas, el burócrata de nuestro estudio parece actuar de conformidad con formas de saber que siempre están adscritas a un entorno social específico. Esto, según sostenemos aquí, cambia la imagen de la gobernanza. Por consiguiente, consideraremos prácticas de gobernanza que se basan en lógicas de la emoción y en racionalidades afectivas dentro de los discursos estatales emergentes y la de "política de la compasión" (Aradau 2004) y que, además, ofrecen una nueva perspectiva acerca de cómo estudiar el papel de las emociones, los valores y los afectos en las prácticas clasificatorias jurídicas y burocráticas.  es-ES
dc.format application/pdf
dc.format application/epub+zip
dc.language eng
dc.publisher Universitat Oberta de Catalunya en-US
dc.publisher Universidad de Antioquia (Colombia) en-US
dc.relation http://raco.cat/index.php/Digithum/article/view/n19-leser-pates-dolemeyer/429956
dc.relation http://raco.cat/index.php/Digithum/article/view/n19-leser-pates-dolemeyer/429957
dc.source Digithum; Núm. 19 (2017): gener; 19-36 ca-ES
dc.source Digithum; Núm. 19 (2017): enero; 19-36 es-ES
dc.source Digithum; No 19 (2017): January; 19-36 en-US
dc.source 1575-2275
dc.subject emocions en burocràcies ca-ES
dc.subject gestió d‘emocions ca-ES
dc.subject etnografia de l‘estat ca-ES
dc.subject teoria política ca-ES
dc.subject política de les emocions ca-ES
dc.subject subjectivació ca-ES
dc.subject emotions in bureaucracies en-US
dc.subject emotion management en-US
dc.subject state ethnography en-US
dc.subject political theory en-US
dc.subject politics of emotions en-US
dc.subject subjectification en-US
dc.subject emociones en burocracias es-ES
dc.subject manejo de emociones es-ES
dc.subject etnografía del estado es-ES
dc.subject teoría política es-ES
dc.subject política de las emociones es-ES
dc.subject subjetivización es-ES
dc.title El Leviatan emocional: com tracten els “buròcrates de carrer” les víctimes del tràfic de persones ca-ES
dc.title The Emotional Leviathan — How Street-Level Bureaucrats govern Human Trafficking Victims en-US
dc.title El Leviatán emocional: cómo los “burócratas de a pie” manejan a las víctimas de la trata de personas es-ES
dc.type info:eu-repo/semantics/article
dc.type info:eu-repo/semantics/publishedVersion


Ficheros en el ítem

Ficheros Tamaño Formato Ver

No hay ficheros asociados a este ítem.

Este ítem aparece en la(s) siguiente(s) colección(ones)

Mostrar el registro sencillo del ítem

Buscar en DSpace


Búsqueda avanzada

Listar

Mi cuenta