La reforma econòmica i social de la Xina, iniciada a principi dels anys vuitanta, ha coincidit amb una revolució global en la creació i la difusió de continguts. A més de contribuir a la seva obertura a l'exterior i al seu espectacular creixement econòmic, a la Xina les noves tecnologies han ofert innovadores possibilitats per a negociar un context social i polític altament sensible, caracteritzat per restriccions en els continguts i les plataformes d'expressió. Tant els nous mitjans i formats de comunicació (blogs, xats, fòrums) com les tecnologies digitals de creació d'imatges (3-D, realitat virtual, realitat augmentada) han aportat flexibilitat i han esperonat usuaris, artistes i investigadors a trobar noves i creatives formes d'interacció amb la societat. L'article destaca la incidència d'aquestes noves plataformes i tecnologies amb relació amb dos aspectes: d'una banda, l'adequació de l'horitzontalitat i la flexibilitat de les TIC a la rapidesa dels processos de transformació social i política a la Xina contemporània, i d'altra banda, les condicions i oportunitats per a la negociació social de la història generades pel nacionalisme governamental, ocupat en un intens procés de revisionisme de l'època tardoimperial.
La reforma económica y social de China, iniciada al principio de los años ochenta, ha coincidido con una revolución global en la creación y la difusión de contenidos. Además de contribuir a su apertura al exterior y a su espectacular crecimiento económico, en China las nuevas tecnologías han ofrecido innovadoras posibilidades para negociar un contexto social y político altamente sensible, caracterizado por restricciones en los contenidos y las plataformas de expresión. Tanto los nuevos medios y formatos de comunicación (blogs, chats, foros) como las tecnologías digitales de creación de imágenes (3-D, realidad virtual, realidad aumentada) han aportado flexibilidad y han animado a usuarios, artistas e investigadores a encontrar nuevas y creativas formas de interacción con la sociedad. El artículo destaca la incidencia de estas nuevas plataformas y tecnologías en relación con dos aspectos: por un lado, la adecuación de la horizontalidad y la flexibilidad de las TIC a la rapidez de los procesos de transformación social y política en la China contemporánea y, por otro lado, las condiciones y oportunidades para la negociación social de la historia generadas por el nacionalismo gubernamental, ocupado en un intenso proceso de revisionismo de la época tardoimperial.
The economic and social reform in China, which began at the start of the 1980s, has coincided with a global revolution in the creation and dissemination of content. As well as contributing to its opening to the exterior and its spectacular economic growth, new technologies in China have brought with them innovative possibilities for negotiating a very sensitive social and political context, characterised by restrictions on platforms for expression and content. Both new communication media and formats (blogs, chats, forums) and digital image creation technologies (3D, virtual reality, augmented reality) offer users, artists and researchers flexibility and encourage them to find new and creative ways of interacting with society. This article highlights the impact of these new platforms and technologies in terms of two aspects: on the one hand, the dovetailing of ICTs’ horizontality and flexibility with the speed of the processes of social and political change in contemporary China; and, on the other, the conditions and opportunities for social negotiation of history coming from governmental nationalism, which is occupied with an intense process of Late Imperial revisionism.