La posada en marxa del nou espai europeu d'ensenyament superior implica nous reptes a l'hora d'abordar la formació dels professionals de la gestió cultural i la gestió del patrimoni. No es tracta només d'elaborar uns plans formatius més o menys complets, sinó també de ser capaços d'assolir el repte de donar resposta a les demandes dels professionals de la cultura -gestors culturals i museòlegs- davant d'una realitat cada cop més complexa, en constant evolució i arrelada al territori i a la proximitat amb la ciutadania. En definitiva, es tracta de ser capaços de soldar la fractura existent entre una pràctica de la gestió sense espais per a la formació i la reflexió, i una generació de nous professionals sortits de les aules però amb un profund desconeixent del que representa el dia a dia de la gestió cultural al nostre país. Per a aconseguir-ho cal evitar una sèrie de perills, com ara una excessiva fragmentació dels continguts, o resoldre aquesta possible fractura mitjançant una orientació formativa aplicada que basi el discurs en l'anàlisi d'estudis de cas i bones pràctiques.