Vint-i-cinc anys després del naixement de la idea de situar institucions culturals al Raval i quan fa deu anys que ja estan en funcionament és hora de fer balanç del Museu d'Art Contemporani de Barcelona (MACBA) i el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB). Per què es van instal·lar dues de les grans institucions culturals, el MACBA i el CCCB, al Raval, un antic barri amb greus problemes socials? Com una idea vaga basada en models tradicionals de museu d'art i de centre multidisciplinari es va convertir en dos models singulars i de referència tant en l'àmbit local com internacional? L'explicació que proposem és que s'ha passat d'un projecte basat en la regeneració cultural a uns models d'institucions culturals singulars que són la punta de llança del que anomenem governança cultural. L'article és el resultat de les investigacions portades a terme sobre el sistema de la política cultural a Catalunya i la transformació del barri del Raval, cosa que s'ha traduït en la tesi doctoral Un nou paradigma de la política cultural. Estudi del cas barceloní, sota la direcció d'Arturo Rodríguez Morató (UB) i Pierre-Michel Menger (EHESS).