En els darrers cinc anys, el Departament de Geografia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) s'ha vist immers en un seguit de canvis en l'estructura dels estudis. D'una banda, l'adaptació a la modalitat xarxa ha representat un canvi estructural en la forma de transmetre coneixements i en l'elaboració dels materials, i de l'altra, l'aplicació de l'anomenat Pla Bolonya (l'adaptació a l'espai europeu d'ensenyament superior, EEES) comporta canviar d'hàbits en la forma de transmetre els coneixements, amb un nou còmput de crèdits (ECTS) i una formació basada en competències. El Departament s'hi ha integrat com a prova pilot d'un projecte iniciat per la UAB. En aquest moment de traspàs oferim simultàniament tres sistemes d'ensenyament: el tradicional, seguint el pla d'estudis del 2002; el Pla Bolonya, començat el 2005-2006, i el de modalitat xarxa, que es va iniciar el curs 2001-2002 i que no ha entrat en el Pla Bolonya. D'aquí a dos o tres anys hi haurà dues modalitats, la presencial i la virtual, totes dues adaptades al Pla Bolonya. En aquest article volem mostrar què han significat aquests canvis prenent com a fil conductor l'experiència en assignatures que impartim (Cartografia i fotointerpretació, Geografia econòmica i social, i Sistemes d'informació geogràfica), a partir de les quals tractem els pros i els contres de l'adaptació de la geografia en xarxa i al Pla Bolonya.