Aquest article explora la recuperació de la tradició femenina de la novel·la policíaca clàssica en tres novel·les criminals de l'autora catalana Teresa Solana: Un crim imperfecte (2006), Drecera al paradís (2007) i L'hora zen. Un crim refinat (2011). En prendre com a punt de partida la reinterpretació de l'obra de Christie, Sayers i altres escriptores de la novel·la policíaca clàssica que les crítiques feministes han portat a terme els últims anys, l'article manté que Solana recupera i reivindica la tradició femenina per fer una crítica política i cultural de la societat barcelonina contemporània. A més a més, l'obra de Solana fa possible una nova lectura i una nova apreciació d’aquest subgènere tradicionalment menyspreat pels escriptors i crítics masculins.This article explores the reclaiming of the female tradition of the classic detective novel in three crime novels by Catalan author Teresa Solana: Un crim imperfecte (2006), Drecera al paradís (2007) and L’hora zen. Un crim refinat (2011). Using as a starting point recent feminist criticism that has reinterpreted the work of Christie, Sayers and other women writers of classic detective fiction, the article proposes that Solana recovers and reclaims this female tradition in order to make a political and cultural critique of contemporary Barcelonan society. Furthermore, Solana’s novels invite a re-reading and a new appreciation of a sub-genre that has traditionally been disparaged by male writers and critics.Este artículo explora la recuperación de la tradición femenina de la novela policiaca clásica en tres novelas criminales de la autora catalana Teresa Solana: Un crim imperfecte (2006), Drecera al paradís (2007) y L’hora zen. Un crim refinat (2011). Al tomar como punto de partida la reinterpretación de la obra de Christie, Sayers y otras escritoras de la novela policiaca clásica que las críticas feministas han llevado a cabo en los últimos años, el artículo sostiene que Solana recupera y reivindica la tradición femenina para hacer una crítica política y cultural de la sociedad barcelonesa contemporánea. Además, la obra de Solana hace posible una nueva lectura y una nueva apreciación de este subgénero tradicionalmente menospreciado por parte de escritores y críticos masculinos.