Aquest article ofereix una lectura de la novel·la Cap al cel obert (2000), de Carme Riera, a través de les eines metodològiques de les teories feministes sobre el plaer de la lectura. El primer focus d'anàlisi seran els conceptes d'"afinitat" i "tràfic de dones" desenvolupats per Gayle Rubin i la seva rellevància en la definició dels personatges femenins. A continuació, el pensament de Diana Fuss i Nancy Miller guiaran l'anàlisi de l'argument de David S. Parker, un argument que està fora de la trama principal de la novel·la. Les obres de Susan Lanser i Susan Winnet ajudaran a posar de manifest la importància de l'epíleg, que no és de cap de les maneres prescindible, i el fet que la novel·la conclou "més enllà del final", en paraules de Rachel Blau DuPlessis. Aquesta història sense fi dóna a Maria, el personatge principal, la capacitat de sobreviure i convertir-se en una llegenda en la memòria col·lectiva.In this article, the novel Cap al cel obert (2000) written by Carme Riera, is read by the methodological tools of feminist theories on the pleasure of reading. The first focus of attention will be the concepts of "kinship" and "traffic of women" developed by Gayle Rubin and their relevance in defining female characters. After that, the thoughts of Diana Fuss and Nancy Miller will lead the analysis of the plot of David S. Parker, a plot that is outside of the main story of the novel. The works of Susan Lanser and Susan Winnett will help to reflect on the importance of the epilogue, which is not in any way expendable, and the fact that the novel ends "beyond the ending", to put it in Rachel Blau DuPlessis terms. That never ending story gives to Maria, the main character, the ability to survive and become a legend in the collective memory.Este artículo ofrece una lectura de la novela Cap al cel obert (2000), de Carme Riera, a través de las herramientas metodológicas de las teorías feministas sobre el placer de la lectura. El primer foco de análisis serán los conceptos de "afinidad" y "tráfico de mujeres" desarrollados por Gayle Rubin y su relevancia en la definición de los personajes femeninos. A continuación, el pensamiento de Diana Fuss y Nancy Miller guiarán el análisis del argumento de David S. Parker, un argumento que está fuera de la trama principal de la novela. Las obras de Susan Lanser y Susan Winnet ayudarán a poner de manifiesto la importancia del epílogo, que no es en modo alguno prescindible, y el hecho de que la novela concluye "más allá del final", en palabras de Rachel Blau DuPlessis. Esa historia sin fin da a Maria, el personaje principal, la capacidad de sobrevivir y convertirse en una leyenda en la memoria colectiva.