Aquest article analitza la figura de Maria Fortesa / Maria de Fortalesa des d'una doble perspectiva. En primer terme, històrica. Maria és successora i representant dels xuetes mallorquins ajusticiats al segle xvii que, amb el canvi de continent i de posició social, mostra els contrastos entre les dues illes (Mallorca i Cuba) i el progrés del segle xix basat en l'assimilació del discurs colonial. En segon lloc, a través de Maria, Carme Riera descriu la figura de la "literata"; mostra les contradiccions i restriccions de la primera generació d'escriptores modernes de la qual se sent deutora. D'altra banda, tot i la distància autoral que proporcionen les tècniques narratives de la ironia, la paròdia i l'ús del pastitx, no s'amaga l'escriptura com una passió irrefrenable —a través de l'escriptura epistolar— tot i que es manté allunyada dels models literaris reconeguts a l'època.This article analyzes the figure of the lead character, Maria de Fortesa / Maria de Fortalesa, from two different perspectives. The first of which is the historical. Maria is the descendant of Majorcan Jews executed in the 17th century. With a change of continent and social status, her story illustrates the contrast between two islands (Majorca and Cuba) as well as the progress of the 19th Century and the assimilation of colonialism. Secondly, through Maria, Carme Riera describes the figure of the "literata" showing the contradictions and restrictions imposed upon the first generation of modern writers to whose legacy she feels herself an heir. Despite the distance of the author, which allows for the use of irony, parody and pastiche in the narrative, the piece displays an unstoppable passion —transmitted in the form of letter-writing, a style distanced from the recognised literary models of the time.Este artículo analiza la figura de Maria Fortesa / Maria de Fortalesa desde una doble perspectiva. En primer lugar, histórica. Maria desciende y representa a los "xuetas" mallorquines ajusticiados en el siglo xvii que, con el cambio de continente y de posición social, muestra los contrastes entre dos islas (Mallorca y Cuba) y el progreso del siglo xix basado en la asimilación del discurso colonial. En segundo lugar, a través de Maria, su protagonista, Carme Riera describe la figura de la "literata"; muestra las contradicciones y restricciones impuestas a la primera generación de escritoras modernas de la cual se siente heredera. Así, tras la distancia autoral que proporcionan las técnicas narrativas de la ironía, la parodia y el uso del pastiche, emerge la escritura como una pasión irrefrenable —a través de la escritura epistolar— aunque se mantenga alejada de los modelos literarios reconocidos en su época.